El jugador Sergio García parlant en castellà
La 1 va oferir la nit de Nadal un concert d’en Serrat on també van aparèixer els Estopa i Pablo Alborán. I van cantar en català. Això va provocar molts insults a la xarxa i queixes que, bàsicament, denunciaven que en una TV que paguem tots hi sortís gent cantant en català. Per descomptat, no dedicaré una sola lletra a comentar la reacció, perquè gastar-hi mitja neurona ja seria excessiu.
TV3 va oferir diumenge el partit de futbol entre Euskadi i Catalunya. Al final hi va aparèixer el capità de la selecció catalana i jugador de l’Espanyol Sergio García per opinar sobre el matx. I va parlar en castellà. I això va provocar una allau d’insults vers la seva persona, cosa que és una mostra d’inadmissible intolerància pallussa.
Catalunya ha estat sempre un exemple de convivència i, precisament, l’objectiu del nacionalisme radical espanyol ha estat (i és) destruir aquest valor. Per tant, només això ja hauria de ser prou argument per als que critiquen Sergio García per parlar en castellà. Escolti, si vostè que es diu sobiranista és un intolerant, ¿no veu que s’està posant al nivell dels seus antagonistes? Però, esclar, per adonar-se’n caldria reg sanguini al cervell, i no és el cas. A més, ha de saber que al futur país que hem de construir entre tots hi ha de ser (i hi serà) el senyor García. I la resta de senyors i senyores García. I els senyors i senyores Mohamed, N’Dongo o Li. I a l’escola aprendran català i anglès. I si pot ser alemany, xinès i francès. I si després volen expressar-se en castellà, ho faran. Només faltaria. A pesar de personatges com vostè que encara no han entès res.
