A LA MONCLOA deuen estar preocupats amb Madrid, districte autonòmic. La crisi, sumada al superlatiu greuge fiscal que acaben de treure’s de la màniga el ministre Montoro i l’acadèmic De la Fuente, ¿podria portar a l’aparició d’un moviment sobiranista a la centrípeta comunitat ahistòrica? Ja se sap: quan hi ha turbulències econòmiques, les “entitats regionals” (Hollande dixit ) tenen la gosadia de voler esdevenir estats nació. ¿Una capital d’estat convertida en un problema d’estat?
No, esclar, no passarà res d’això. Les creatives balances fiscals perpetrades per Hisenda són només una maniobra de distracció, un exercici d’enginyeria fiscal que té poc a veure amb la realitat. A Madrid seguiran gaudint alegrement dels privilegis de ser la capital mimada d’una Espanya que mai ha abandonat el somni jacobí. Les balances del PP són el món a l’inrevés. De tan rocambolesques, no fan sinó confirmar aquest somni humit. L’operació tira a barroera: per diluir el greuge català, no se’ls ha acudit res millor que inventar-ne un de madrileny. És com el pispa que es fa passar per agredit. Això a vegades passa a la Rambla de Barcelona, de manera que el turista és el que acaba a la comissaria. Desfer el malentès no sempre és fàcil. És el que ara li passa a la Generalitat, a qui li toca justificar el seu càlcul davant la ficció madrilenya.
Amb el dret a decidir passa tres quarts del mateix. Catalunya planteja un procés democràtic i pacífic per esdevenir un estat més d’Europa i immediatament surten els membres del club i adverteixen dels perills de l’operació. Perills per a qui? Als catalans se’ns vol fer passar per il·legals desestabilitzador, per una mena de cleptòmans de democràcia i d’europeisme! ¿No podria ser que els infractors siguin uns estats que recelen de fer Europa més forta i més democràtica? ¿No deuen ser ells els lladregots que es fan passar per víctimes?
