Quan el maig del 1962 apareixia Nosaltres, els valencians , primer llibre d'Edicions 62, Ramon Bastardes i Max Cahner no podien imaginar de cap de les maneres que, mig segle més tard, aquella iniciativa hauria superat la xifra de 5.000 títols publicats i arribaria al seu 50è aniversari agombolada pel grup Planeta, La Caixa i Enciclopèdia Catalana. "Quan en Cahner em va venir a buscar buscava un editor literari però tenia una urgència; volia llançar una col·lecció de novel·la estrangera rigorosament contemporània", recordava Josep Maria Castellet, director literari d'Edicions 62 entre 1964 i 1997, amb motiu de la publicació de Memòries confidencials d'un editor .

Poc després de posar-se a pensar en aquest futur catàleg, Cahner va ser expulsat d'Espanya, i a Castellet li va tocar anar-lo a buscar a Perpinyà per explicar-li "un pla de publicacions ambiciós" que passava per Antologia Catalana , una col·lecció dirigida per Joaquim Molas, El Balancí -l'esperada línia de novel·la estrangera- i diverses col·leccions d'assaig. "La vocació de ser una editorial generalista, cosmopolita i moderna es va aconseguir de seguida", diu l'editor Jordi Cornudella, vinculat a Edicions 62 des de finals de la dècada dels 90. Abans de la "gran crisi del 1969", que obligaria a reorientar tot el projecte, Edicions 62 va engegar col·leccions de novel·la negra com La Cua de Palla , la Biblioteca Bàsica de Cultura Contemporània , en què van aparèixer textos de Freud, Lévi-Strauss, Gramsci i Marcuse, i Llibres a l'Abast , que enguany celebra també els 50 anys de vida: "S'emmirallava en el Que sais-je? francès, i durant molts anys va publicar assaigs assequibles de temàtiques molt variades, sempre amb la voluntat d'arribar a un públic ampli", diu Cornudella.

Edicions 62 va eixamplar el camí obert durant la dècada dels 50 per editorials com Selecta, Aymà, Club Editor i Ariel, però el pla editorial era massa ambiciós per al mercat del moment i va caldre una reestructuració important. "A principis dels 70 es va apostar per la col·lecció de butxaca, El Cangur . Com que no hi havia prou diners per seguir publicant autors internacionals de renom es va apostar molt pels autors catalans", explica Cornudella.

Joves valors catalans

El Balancí va publicar a partir de llavors joves valors com Baltasar Porcel, Terenci Moix, Jordi Coca, Biel Mesquida i Montserrat Roig, al mateix temps que incorporava autors com Salvador Espriu, Llorenç Villalonga i Manuel de Pedrolo.

El Mecanoscrit del segon origen va ser publicat l'any 1976 a El Cangur , i encara ara és el llibre més venut de l'editorial. "En menys de quatre dècades se n'han venut més de 800.000 exemplars -diu Beltran-; això sense comptar una edició no venal de 500.000 exemplars que vam fer". A una distància molt significativa hi ha els dos llibres que ocupen la segona i la tercera posició dels rècords de vendes: Cròniques de la veritat oculta , de Pere Calders, i Aloma , de Mercè Rodoreda.

El ritme frenètic de producció es va continuar a partir de la represa democràtica, amb col·leccions com Les Millors Obres de la Literatura Catalana i Les Millors Obres de la Literatura Universal , que van comptar amb un gran coixí de subscriptors. "A partir dels 90 hi va haver un esforç de tornar a agafar el pols a la literatura catalana", comenta Cornudella. Es van publicar, entre d'altres, Isabel-Clara Simó, Vicenç Villatoro, Toni Sala, Josep Piera i Maria de la Pau Janer, paral·lelament a la divulgació d'autors com Paul Auster, Antonio Tabucchi i Primo Levi. "El panorama d'ara és una mica més confús que el de fa dues dècades -diu Beltran-, s'han difuminat les fronteres entre la literatura stricto sensu (on hi hauria autors com DeLillo i Coetzee) i la literatura d'abast més popular (és el cas de Barbery i Giordano). A Edicions 62 tenim la gran sort que hi ha un nucli d'autors que es venen molt bé -Camilleri, Leon, Saramago- que ens permeten fer apostes una mica més arriscades". Beltran no amaga que "com més gran és una estructura editorial, més ressentida en queda la literatura més minoritària". Així i tot, pot afirmar amb orgull que, ara per ara, el catàleg d'Edicions 62 compta amb 46 autors que han rebut el premi Nobel de literatura i amb un premi Nobel de la pau.

Cinc col·leccions emblemàtiques

• La Cua de Palla. Dirigida per Manuel de Pedrolo entre 1963 i 1970, La Cua de Palla va construir un catàleg de novel·la negra nord-americana (Hammett, Chandler, Highsmith) i europea (Simenon, Dürrenmatt, Japrisot). A mitjans de la dècada dels 80, Xavier Coma reprendria la feina de Pedrolo i afegiria 164 títols més als 71 de la primera etapa.
• El Cangur. Iniciada amb les Narracions de Salvador Espriu, El Cangur (1974-2001) va publicar en format de butxaca gairebé 300 títols. Pavese, Saroyan, Calvino, Greene, Gorki, Duras i Pasolini van compartir protagonisme amb autors catalans com Sagarra, Bertrana, Bonet, Porcel, Perucho, Teixidor i Calders.
• L'Escorpí. Entre el 1970 i el 2004, la col·lecció de poesia d'Edicions 62 va publicar Foix, Comadira, Brossa, Vinyoli, Estellés, Formosa, Espriu, Manent, Riba i Carner.
• Les Millors Obres de la Literatura Universal. Col·lecció germana de Les Millors Obres de la Literatura Catalana , la MOLU va publicar entre el 1981 i el 1988 una cinquantena de volums amb una selecció de clàssics canònics, des de Shakespeare fins a Flaubert, Defoe, Gógol i Rousseau.
• Llibres a l'Abast. La va inaugurar Nosaltres, els valencians de Joan Fuster. És la gran col·lecció d'assaig d'Edicions 62: extensa, de gran varietat i per a un públic ampli.