Hi ha un tipus d’escriptors nord-americans que són molt accessibles i de bon llegir, la seva prosa seca i directa flueix d’una manera tan admirable que són un valuós entreteniment. El seu valer, però, no és tant de caire profund o filosòfic, sinó més aviat de tipus formal i estilístic. Aquests autors són autèntics mestres del diàleg i la psicologia conversacional, i d’un accés immediat a la vida emocional. Aquest lligam amb la pell fa que agradin i connectin de manera especial amb la gent més jove. Penso en Bernard Malamud, en Charles Bukowski i en John Fante (1909-1983), esclar.
Hi ha un llibre de memòries escrit per un dels fills de John Fante, el Dan, que traça la història familiar de l’escriptor des del sud d’Itàlia fins als barris d’immigrants de Los Angeles i Colorado, en què trobem el jove John Fante escrivint i lluitant desesperadament per convertir-se en un autor reconegut. Però és un esforç inútil i, tip d’aquesta lluita infructuosa, acaba sucumbint al diner fàcil de Hollywood escrivint guions cinematogràfics, com tants d’altres van haver de fer: penso en Francis Scott Fitzgerald i William Faulkner, per exemple. Això ve a tomb perquè l’acritud d’aquest fracàs, juntament amb la passió per l’escriptura, la debilitat per l’alcohol i el caràcter explosiu, evidencien l’alt component autobiogràfic que tenen sovint els llibres de Fante. És el cas d’aquest llibre, A l’oest de Roma.
Un gos depravat
Publicat pòstumament el 1986, A l’oest de Roma és un volum que conté dos textos magnífics: El meu gos Idiota i L’orgia. Uns relats de primera, meravellosament ben escrits, i que són una mostra excel·lent del talent literari de Fante i de les seves temàtiques socioliteràries: el fracàs, la incomunicació familiar i de parella, la pobresa, el catolicisme, el racisme, les relacions amb la comunitat, l’ànsia d’alliberament social... El meu gos Idiota està ambientada a la dècada dels seixanta a Califòrnia, i ens presenta el desastre personal d’aquest alter ego anomenat Henry Molise, un escriptor enfonsat i a les portes de la ruïna, amb quatre fills i una dona incomprensibles que converteixen aquesta figura paterna en un ésser vacil·lant que trontolla, inhabilitat i arrossegat inexorablement per la vida, amb un somni constant d’alliberament i fugida. Tanmateix, un gos Akita enorme, brut, d’aspecte estrany i perillós apareix al jardí de Molise. Porta un collar amb la inscripció “Te’n penediràs”, i és una bèstia pervertida amb intencions depravades. Aquest monstre caní farà que la vida de Molise i la seva família canviï per sempre més. La tragicomèdia que acaba desencadenant l’Idiota és l’exemple de com l’absurd i l’imprevist pinten els colors d’una existència extremament patètica i divertida.
L’orgia, en canvi, està situada a Colorado. El narrador és un nen que recorda la figura paterna quan tenia deu anys. L’home és un bon paio, molt treballador, però massa influenciat per un malparit ateu i borratxo que el porta pel mal camí, en especial quan li regalen una mina d’or que resulta ser l’acte atroç d’una broma infinita. La pobresa extrema i el catolicisme, l’alcohol i la misèria social desperten la consciència d’aquest infant que entra, precipitadament i a través del mal, en la vida adulta.
El patetisme, la ironia de la vida i la tendresa són constants humanes que amaren els textos de John Fante, el seu realisme rude i sec converteix amb naturalitat una llar casolana en un autèntic manicomi, i gossos i cotxes en símbols d’un món on els anhels mai són acomplerts. Em penso que això és com apuntar que hi ha algun déu bromista que ens pren sovint el pèl. Excel·lent traducció de Martí Sales.
