Nikos Kavadias va passar embarcat la major part de la seva vida, des del 1929 fins al 1974, pocs mesos abans de morir. "Simple mariner als primers anys, ajudant de ràdio des del 1939 i radiotelegrafista de primera classe des del 1953, Kavadias navegava constantment, en tota mena de vaixells, tant per la Mediterrània com en llargues rutes transoceàniques per tot el món", escriu Jaume Almirall, traductor dels tres contes publicats per Club Editor -nou disseny, final del parèntesi de gairebé un any- i autor d'un magnífic epíleg que al llarg d'una cinquantena de pàgines repassa la peripècia vital i artística del grec.
Li , el primer i més extens dels contes, explica la peculiar relació d'amistat entre el narrador -radiotelegrafista de marina, igual que Kavadias- i una nena xinesa de deu anys que s'enfila al vaixell fondejat entre Kowloon i Hong Kong i li demana de ser la seva criada mentre no salpin. "Què saps fer?", li demana ell. I rep com a resposta: "Escombrar, fregar. I també sargeixo mitjons". Paral·lelament al tracte amb la nena, el tripulant manté relacions amb prostitutes una mica -només una mica- més grans. L'estil de Kavadias és minimalista però ferm, convençut del seu poder. De tant en tant, el lector s'atura en alguna de les minúscules descripcions: el sexe d'una noia ("un ull mig clos que somia", la floració del qual "s'enfila com una espiga"), l'explicació de com es preparen els ous a la xinesa i les indicacions de com menjar amb chop-sticks ("Només el bastonet de sobre es fa anar per pinçar el menjar; el de sota no es belluga").
L'amistat entre el narrador i la nena que bateja amb el nom de Li és efímera i amb sorpresa final. Escrita el 25 de desembre del 1968, és un relat embolcallat per un tel fi de tristesa. A De la guerra , un altre narrador en primera persona va a parar a casa d'un ancià esquerp en plena Segona Guerra Mundial. L'escenari és la costa albanesa. Arribar al final també té recompensa. Kavadias dedica l'última narració a parlar de tres moments de la vida d'un cavall. És la més antiga i la més breu de totes. Li i altres relats és una aposta editorial que cal agrair. Cada vegada és menys freqüent llegir narrativa que sigui literatura.
