La vida de Marta Pérez és el paradigma del poeta. Tribulacions per arribar a fi de mes, sentir les emocions com si fossis enmig d'un terratrèmol, multitud de feines i recitals gratis. Somatitzar mitjançant l'escriptura les misèries del dia a dia. "Exposo la duresa creant bellesa", diu. Ella no és coneguda pel gran públic, però ha guanyat un fotimer de premis literaris, l'últim, els Jocs Florals de Perpinyà d'aquest any. Ha publicat sis llibres, potser el més conegut és Dones d'heura (Pagès), el premi Jordi Pàmias 2010.

Duresa creant bellesa. Exemple: Pérez em relata la seva experiència fent un voluntariat en una presó de dones de Barcelona, una xerrada a petició de les empleades de la biblioteca. El relat de la interacció amb les presoneres, sobretot amb una d'elles, inspira els versos d' Àngelus , del recull Poesia de la frontera (March): "M'han imposat un límit. / Hora de l'Àngelus. / S'obre la porta de ferro, / una raqueta / m'interroga els racons / i m'escorcolla les butxaques. / Sempre xiulen les sabates. / Vénen de l'altre cantó, / els peus, / de mena il·lícits, fugissers". Pérez m'informa que en els pròxims mesos farà un taller en aquesta presó.

Pérez està prejubilada per problemes de salut. N'ha passat de tots colors. Durant una època patia fortes migranyes que no li permetien escriure. El seu amic, mestre i bibliotecari Josep Partegàs la visitava a casa i l'ajudava a donar forma als textos. El resultat de la col·laboració va ser el llibre de set relats I demà, l'atzar (Setzevents). Set relats perquè tot el que fa està escortat per molts números 7, entre altres coses, el naixement: el 7 del 7 del 1957. A banda del 7, l'ascendent creatiu més important que Pérez ha tingut és la també poeta Sònia Moll, amiga d'ençà que van estudiar filologia juntes.

Però no tots els seus poemes giren al voltant de situacions límit. A Bocins , Pérez recorre els carrers de viles modernistes als entorns de l'escola Sant Ignasi de Sarrià, on va estudiar el COU i on es va fer el primer petó, amb 17 anys. Aquell petó, recorden els versos i la seva memòria, va quedar gravat entre les cases senyorials del barri de la Bonanova.