'El crim del soldat' d'Erri de Luca (Bromera/Seix Barral)

A la primera part de l'última novel·la d'Erri de Luca, un narrador en primera persona explica que compagina l'escriptura d'obra pròpia amb la traducció de textos del jiddisch. L'últim encàrrec és ocupar-se de fer una antologia de la narrativa curta d'Israel Joshua Singer, germà del premi Nobel Isaac Bashevis Singer. A partir d'aquí, el text explora alguns dels escenaris més terribles de l'Holocaust i es fixa en un dels botxins, que anys després continua amagant-se perquè no el condemnin.

'Perduda' de Gilliam Flynn (RBA La Magrana)

El Nick i l'Amy viuen un matrimoni feliç fins que el dia de l'aniversari de noces l'Amy desapareix, deixant el menjador ple de senyals de lluita. La investigació de la policia es posa en marxa i les descobertes apunten cap a l'estimat marit de l'Amy. El joc de pistes que la dona havia preparat amb motiu de l'aniversari de noces amaga més d'una sorpresa. El debut de Gillian Flynn, Perduda , ha estat una de les sorpreses internacionals del 2012. La traducció catalana és de Ferran Ràfols Gesa.

'El gat' de Georges Simenon (Quaderns Crema)

L'Émile, un obrer jubilat, coneix la Marguerite, una dona afectada i puritana que viu en el record d'un passat millor, i s'hi acaba casant per compartir la solitud. Les desavinences entre tots dos es fan evidents ben aviat i la vida matrimonial es converteix en un infern. La desaparició del gat de l'Émile és el detonant d'un enfrontament que canviarà la seva relació per sempre. Quaderns Crema i Acantilado recuperen l'obra de Simenon, creador de l'inspector Maigret però també de novel·les singulars com aquesta.

'Disset maneres de matar un home amb un tovalló' d'Òscar Andreu (Contra)

"Un tant per cent elevadíssim de les trucades que he rebut a la vida -un setanta per cent com a mínim- han acabat desencade-nant a curt, mitjà o llarg termini el que en termes tècnics es denomina «un merder de tres parells de collons»". Així comença Disset maneres de matar un home amb un tovalló , laprimera novel·la d'Òscar Andreu, en què un còmic d'èxit relatiu que fa imitacions a la tele rememora a partir de la trucada inesperada l'època en què vivia en un barri de la perifèria de l'extraradi barceloní .

'Els gossos' d'Hervé Guibert (Galàxia Gutenberg)

Els gossos és un dels textos eròtics més radicals de la literatura contemporània. El seu nucli és el desig no satisfet, que genera encara més desig en una espiral infernal. Tractant-se de Guibert, la seva aproximació és des de l'homo-sexualitat, i en aquest cas, d'un plaer íntimament relacionat amb el dolor i el sotmetiment. Guibert s'expressa amb una brutal força literària i és traduït a la perfecció per Arnau Pons. El llibre, una experiència de lectura de gran intensitat, és acompanyat per l'art pictòric de Miquel Barceló.

'El joc de pistes' d'Andrea Camilleri (Ed. 62 / Salamandra)

Els ancians Gregorio i Caterina Palmisano, dos germans molt missaires, s'han reclòs a casa i reben la policia a trets de pistola. Quan per fi les forces de l'ordre aconsegueixen entrar-hi es troben que el vell Gregorio té una nina inflable plena d'esgarrinxades. Al cap de pocs dies n'apareix una altra en un contenidor. Montalbano, perplex, s'endú les dues nines a casa per rumiar sobre el misteri. I aleshores, de sobte comença a rebre cartes anònimes que contenen instruccions per resoldre un misteriós joc de pistes.

'Matèria primera' de Jörg Fauser (Labreu)

Harry Gelb viu a Istanbul, en un núvol d'opi, compartint vida bohèmia amb un amic. Entre borratxeres i altres viatges, omple llibretes de provatures literàries. Però llavors fa un pensament i se'n torna a Alemanya, on sobreviu combinant tota mena de feines. Allà coneix de primera mà els moviments anarquistes i les primeres comunes de Berlín Oest, les cases okupes i la moguda de locals i revistes contraculturals de Frankfurt. Autor de culte a Alemanya, Fauser deixa de ser inèdit en català.

'Licantropia' de Carles Terés (Ed. de 1984)

Després d'ubicar el lector a la Franja de mitjan segle XVIII, amb una narració esquitxada d'elements gòtics, Carles Terès se l'emporta fins al present. El personatge en què es fixa l'autor a partir de llavors es diu Llorenç, es dedica a la fotografia i després de créixer a Barcelona s'ha instal·lat al petit poble de l'Alt Matarranya on van passar els fets misteriosos del primer capítol acompanyat de la seva parella, la Laura. Licantropia és un debut sorprenent que es pregunta pel substrat incomprensible i sobrenatural de l'ésser humà.

'El país dels crepuscles' de Sebastià Bennaser (Alrevés)

A més d'encarregar-se d'antologies com Crims.cat i Els caus secrets (Moll), Sebastià Bennasar acaba de publicar dues novel·les, Nocturn de Sant Felip Neri (Meteora) i El país dels crepuscles (Alrevés). El comissari Jaume Fuster ha d'intentar resoldre una sèrie d'assassinats de la vall de Boí. Els cadàvers torturats i martiritzats apareixen a les esglésies que són Patrimoni de la Humanitat. Fuster haurà de fer front a velles supersticions medievals enmig de la bellesa emblanquinada de les muntanyes.

'Climent' de Josep Maria Fonalleras (Amsterdam)

Josep Maria Fonalleras reconeix que no hauria pogut escriure Climent fa 10 o 20 anys. El llibre parteix de l'acumulació d'una sèrie de materials -pintures, llibres, anotacions-, però també d'un conjunt de vivències personals, entre les quals hi ha el propi enfrontament a l'escriptura. Fonalleras no publicava novel·la des d'August & Gustau (2001). El seu nou llibre arrenca amb la mort d'un escriptor i l'encàrrec del seu grup d'amics a un altre escriptor perquè intenti donar sentit al conjunt de materials que havia estat treballant a Roma, amb l'objectiu de treure'n la novel·la definitiva. Climent avança a partir de la recerca de l'escriptor i la recuperació del dia a dia del desaparegut.

Dues preguntes a Josep Maria Fonalleres: "L'escriptor pot voler trobar la raó última del llenguatge" Dues preguntes a Josep Maria Fonalleres:

1. Un dels personatges del llibre explica les dues aproximacions possibles al fet literari: hi ha l'opció de l'enginyer i la de l'orfebre.

La novel·la pot ser entesa des de la voluntat de construir una estructura, però també com una recerca de l'essencialitat: l'escriptor pot voler trobar la raó última del llenguatge. Aquesta segona opció és molt interessant, però et porta a una mena de buit, perquè no hi ha res que en l'art sigui estrictament necessari.

2. La segona opció és la que perd en Climent, que fa molt de temps que no publica i que acumula materials sense acabar de posar-s'hi. Es pot pensar que hi ha una relació amb vostè...

He trigat temps a trobar l'equilibri entre la qüestió de llenguatge que és la literatura i la necessitat d'un fil argumental. En Climent espera que un dia o altre tindrà la il·luminació i començarà a escriure la seva novel·la.