Hi ha històries, m’explica Pep Coll, “que només s’entenen si ets de pagès”. L’autor del Pallars, referent de la literatura del Pirineu, va publicar el 2013 Dos taüts negres i dos de blancs (Proa), guanyadora recent del premi Crexells. Coll relata un crim real, un drama que només copses del tot si vius al camp. “Els morts, uns masovers i les seves filles, no els van trobar fins passats dos dies -explica-. Els animals bramaven perquè no els alimentaven i a la gent del poble li va quedar gravat aquell record. Amb els animals hi estableixes una relació afectiva molt forta”. Els fets del llibre es van produir el 1943 al petit nucli de masies de Carreu. Coll recorda que els assassinats de Carreu eren una d’aquelles històries negres que els adults explicaven i els nens escoltaven esfereïts. “És un dels primers relats de terror que vaig sentir de petit”, diu.
La novel·la va trigar 60 anys a arribar perquè en un primer moment Coll considerava que no hi havia prou contingut per a un treball llarg. “De crims d’aquesta mena a la muntanya n’hi ha hagut molts. Fins als 60, a cada casa hi havia armes. La caça era una font extra de recursos”. Però Coll va començar a investigar el 2010, a partir dels documents de l’Audiència de Lleida, els atestats de la Guàrdia Civil i testimonis dels crims. Va trobar que en el cas hi apareixia un jutge militar franquista, un important empresari barceloní, Joaquim Sindreu, propietari de la masia dels morts i pare de l’escriptor Carles Sindreu, autor de La klàxon i el camí. Un matrimoni veí va matar la família dels masovers de Sindreu.
De petit, Coll va conèixer els assassins i per al llibre va contactar amb descendents dels botxins i de les víctimes. Quatre dels cinc testimonis que utilitza han mort en l’últim any. L’autor rememora que de petit s’havia creuat amb el matrimoni assassí pels camins propers a casa dels padrins, a la zona de Carreu. També conserva imatges d’ells al mercat de la Pobla, on la gent els saludava com si res. Coll me’n parla per telèfon, des de Pessonada, el seu poble de naixement, a pocs quilòmetres de Carreu. Fa un fort soroll de vent de fons.
