EL LLIBRE QUE SE'N VA

Els neandertals i els sapiens van conviure uns quants milers d'anys. El final de la història, ja la saben: els pobres neandertals, arraconats, endogàmics i afeblits van resistir l'empenta dels nous, dels sapiens , fins on van poder i, segons sembla, van recular fins a Gibraltar. El que encara no sabem és si, un cop a Gibraltar, l'últim dels neandertals, va optar per tirar-se daltabaix del Penyal o seure a esperar els anglesos. Més o menys és el que s'està plantejant entre el llibre clàssic i l'electrònic. No es tracta només d'un canvi de suport físic que implica uns guanys concrets i gens menyspreables d'ordre pràctic. És molt més que això. Estem davant de la plasmació d'un canvi de mentalitat, de la fi d'una època que ha durat uns quants milers d'anys (cosa que ben mirat, històricament parlant, no és tant). El llibre neandertal que se'n va és físic, voluminós, pesant i gros i cedeix davant la nova mentalitat: lleugeresa, petitesa i megapoder (un llibre electrònic, d'aquí no res, serà un llibre i moltíssimes coses més). Vostè i jo podem dir: "No ho vull, això. Ja en tinc prou amb el que sempre m'ha donat el llibre". Però és que vostè i jo, amic, amiga, som neandertals i estem condemnats a desaparèixer. Això sí, a diferència dels nostres dissortats predecessors, la nostra jubilació serà amb tots els honors i amb tots els respectes. I saben per què? Nosaltres, els neandertals-lectors, paguem de la nostra butxaca l'adveniment dels sapiens -lectors, els que ens han d'escombrar. Nosaltres, els neandertals-lectors, comprant llibres permetem que la indústria editorial, en època de crisi, pugui assumir el trànsit d'una era a l'altra.

EL LLIBRE QUE VE

En els mitjans editorials s'està comprovant que, en aquesta etapa de la substitució neandertal- sapiens lectora, ara mateix, qui està patint més és la facturació del llibre de butxaca. Les vendes en aquesta especialitat han baixat a la vora d'un 10% més del que ha baixat el llibre en general. Vet aquí un tipus de llibre que tot just acabava d'arribar. Fa no res sospiràvem per tenir bones col·leccions de butxaca, que oferissin qualitat a bon preu. Ni a Catalunya ni a Espanya no en teníem tradició. Pensàvem que les edicions de butxaca eren sinònim de llibre-Kleenex, llegir i llençar. Després, els editors es van unir i van aconseguir, tant en català com en castellà, una oferta en butxaca de qualitat estàndard europea i americana. Segons sembla, massa tard. Qui compra llibre electrònic està deixant de comprar llibre de butxaca. Té la seva lògica. I això ens torna a portar al principi: qui està finançant el trànsit, el canvi d'era, són els compradors del llibre tradicional. Per tant, repeteixo, serem tractats amb tota deferència fins al final. Fins i tot és probable que se'ns habiliti un espai especial a les ciberllibreries per poder llegir en paper, un espai tancat com els dels fumadors als aeroports, on els últims neandertals-lectors puguem dur a terme els nostres rituals (com ara ensumar la tinta del llibre nou). Pel camí, van quedant cadàvers: la Llibreria Catalònia tancarà després d'uns esforços titànics (empresarialment parlant) per aguantar. Serà substituïda per un McDonald's físicament, però simbòlicament la qüestió és molt més greu: el llibre, que se'n va, arrossega la llibreria, que també se'n va. I tot plegat va a parar al mateix punt: el canvi s'opera en la base, el que canvia és el mateix concepte de la lectura. Fixem-nos-hi: no escrivim a mà, teclegem. No calculem mentalment, tenim calculadores. No tindrem llibres, tindrem (tenim) aparells lectors.

I en tot aquest procés, què hi té a dir, la literatura? I els escriptors, ¿quan començaran a escriure pensant que el seu suport serà electrònic? Què passarà quan un e-book ofereixi una opció que impliqui l'expulsió de ferums fètides mentre llegeixes un passatge que té lloc en una claveguera? En parlarem.

PIPA DE LA PAU LLIBRETERA

El tancament de Catalònia arriba just després que el Gremi de Llibreters i la cooperativa Abacus facin les paus. Abacus va néixer el 1968 com una més de les moltes cooperatives de consumidors que hi havia a l'època. Per ser-ne soci havies de ser mestre (ara ja no) i tenia l'objectiu d'oferir material educatiu i escolar en les millors condicions de qualitat i de preu. L'èxit del projecte d'Abacus, com tothom sap, ha fet que amb el temps hagi esdevingut, a més, un dels grans venedors de llibres de Catalunya. El conflicte va arribar quan, tot acollint-se a la llei de cooperatives, van decidir oferir els llibres amb un descompte superior al que el Gremi de Llibreters havia acordat per als seus agremiats (preu fix, descompte màxim del 5%, tret de diades especials com Sant Jordi, que es permet el 10%). La cooperativa, ara mateix, ofereix llibres amb un 5% de descompte i ho complementa amb punts bescanviables de regal. Sembla que per aquest camí es podrà arribar a un acord ferm. És precisament la unió del Gremi de Llibreters el que permetrà d'afrontar amb més garanties el trànsit d'un model de llibre a l'altre. No tot són males notícies al sector, doncs.