La gran exigència de Joan Sales (1912-1983) va fer que només publiqués un llibre de poemes, Viatge d'un moribund (1952), la correspondència amb Màrius Torres (1976) i la novel·la Incerta glòria, work in progress que s'estén des de la dècada dels 50 fins al mateix any de la seva mort. El centenari del seu naixement ha motivat taules rodones, conferències, lectures dramatitzades i recitals. Acaba de veure la llum un assaig dedicat a les tasques editorials de l'escriptor al capdavant de Club Editor: Joan Sales, la ploma contra el silenci , de Marta Pasqual. D'aquí mig any apareixerà una biografia d'unes 500 pàgines signada per la historiadora Montserrat Casals, i el 2014 es publicarà la novel·la inèdita de l'escriptor, Uns guants de pell de Rússia .

"Els centenaris serveixen per focalitzar l'interès en un personatge. El treball de l'obra ve d'abans i continuarà després -diu Maria Bohigas, néta de Sales i actual responsable de Club Editor-. L'edició de l'epistolari entre Rodoreda i Sales l'any 2008 va obrir força públic. Una part dels lectors s'hi acostaven sense haver-se plantejat mai com es fa la literatura. El Sales editor no deixa de ser l'escriptor: es reescrivia a ell mateix, però també als altres".

Bohigas ultima, juntament amb Casals, l'edició d'una biografia que ha creat una expectació important. "La lectura que la Montserrat ha fet de Sales és dinàmica: es fixa en la bellesa d'una obra, en l'empenta, en l'estímul i en el dubte que provoca llegir-la. Es pregunta en quin punt estem, com respondre-hi i quins són els aspectes vigents del seu discurs. Mostra també aquells corrents subterranis que travessen una vida, i que van més enllà de la divisió entre guerra, exili i retorn".

A Uns guants de pell de Rússia , la novel·la inèdita, el lector es trobarà amb un "allunyament molt deliberat del marc d' Incerta glòria ", matisa Bohigas. "És la història d'un home -que alhora és el narrador- que fa les Amèriques. Viu a la República Dominicana entre el 1933 i el 1945, i llavors torna a Catalunya". Instal·lat a Barcelona, el personatge aprofundeix en el món cultural de l'època: "Les trifulgues editorials hi tenen protagonisme, i n'hi ha de molt còmiques". Bohigas explica que la novel·la és inacabada en un sentit que no té res a veure amb el fet que el final quedi penjat: "En algunes parts el treball constant de reescriptura de Sales es troba molt més avançat que en d'altres. El text, però, em sembla d'un gran interès". Aquests dos no seran els únics projectes en relació al seu avi en què Bohigas treballa: "Hi ha una feina de fons molt més llarga que s'anirà donant a conèixer durant els pròxims anys. Publicar un llibre et permet trobar noves coses... Ens ha passat amb els epistolaris i també durant l'any del centenari".

Musicat, filmat i en escena

Un dels aspectes que té més "encuriosida" Maria Bohigas és l'adaptació de l'obra de Sales a altres formats. Dilluns, el Quartet Brossa presentarà al Casinet d'Hostafrancs una composició musical, La roca i el núvol , inspirada en Incerta glòria . "L'obra és fèrtil i porta a un altre lloc. Sales és vigent perquè passen coses com aquestes", comenta quan se li demana per dues de les transformacions de la novel·la més esperades: la cinematogràfica, en què actualment treballa Agustí Villaronga, i la teatral, que dirigirà Àlex Rigola. Els dos projectes tiren endavant, però de moment no se'n poden avançar detalls.

Els escriptors llegeixen Sales

"Tot i els condicionants polítics i socials del seu moment, trobo que Joan Sales escriu amb una llibertat total, que quan publica Incerta glòria és molt rara a la literatura en català, fins i tot incòmoda -explica Jordi Puntí, escriptor i periodista, que va llegir el llibre per última vegada fa uns sis o set anys-. Aquesta llibertat creativa li dóna la sintonia amb la tradició narrativa europea de caràcter psicològic, sobretot la francesa i la russa, i es tradueix en unes opcions estilístiques i sobretot lèxiques agosarades, que busquen ampliar els registres del català literari. Gràcies a aquesta singularitat, Incerta glòria s'ha convertit en un clàssic de la literatura catalana".

Francesc Serés -que va publicar l'últim recull de contes fa uns mesos, Mossegar la poma - considera que l'aportació més interessant de Sales és la narració de la complexitat. "Joan Sales explica la història que viu des de punts de vista diferents, complementaris i contradictoris. La lectura creuada d' Incerta glòria i la correspondència amb Mercè Rodoreda i Màrius Torres és un regal per a qui vulgui eixamplar les interpretacions que podem fer de la novel·la".

L'experiència de Lolita Bosch amb Incerta glòria és singular: "Hi vaig arribar l'any 1994 o 1995. Jo era lectora de català a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i feia classe als descendents de l'exili, que parlaven un català molt antic. Per Sant Jordi, l'Orfeó Català mexicà posava a la venda títols sorprenents: hi vaig trobar una primera edició d'Incerta glòria . La seva lectura em va impressionar molt. Jo estava molt desinformada respecte l'exili: em vaig prendre la novel·la gairebé com una no-ficció. Els republicans són una lliçó de moral. N'he après tantes coses... Rellegir Sales hauria de ser un bon punt de partida per descobrir escriptors republicans de l'època que hem oblidat".

Màrius Serra va arribar a l'obra de Joan Sales a través de Mercè Rodoreda. "Després de llegir les seves novel·les i contes vaig apropar-me a biografies i textos que s'havien escrit sobre ella. I així vaig arribar a fragments de l'epistolari amb Sales -explica-. És apassionant veure la rebotiga del món editorial de l'època: Sales era un editor que podia arribar a discutir detalls molt concrets. De passada descobreixes també petites misèries del sector". El següent pas de Serra va ser Incerta glòria : "Vaig quedar absolutament garratibat. La seva aproximació a la guerra i a la història recent és d'un abast molt profund, en un to molt diferent al que es pot llegir al Pere Calders d' Unitats de xoc o al Tísner de 556 brigada mixta : ni l'un ni l'altre arriben al dramatisme de Sales perquè la seva és una aproximació de caire més vitalista, més lligada al jo. Sales és un demiürg que s'aixeca i observa la història: la seva obra és de gran qualitat i esfereïdora".

Sigui abordada des de la incomoditat, l'eixamplament de fronteres entre ficció i no-ficció, la complexitat del discurs o la gran ambició, l'obra de Sales continua generant un interès creixent. Les relectures que permetran la biografia, la novel·la inèdita i l'adaptació cinematogràfica i teatral enriquiran encara més el seu discurs.