A la sèrie Embruixada hi sortia un tal Dick Sargent, un de tants actors secundaris condemnats a la memòria imprecisa del públic. Era un nom artístic que va manllevar d'un il·lustrador del (mític) Saturday Evening Post quan aquesta revista captava a la perfecció l'estètica de l'època, ja fa més de mig segle. És aquest Dick Sargent, l'original, qui ocupa la secció d'avui.

Fernando San Basilio ha escollit un dels seus dibuixos, del 1960, per il·lustrar la peculiar aventura a la qual sotmet al personatge Israel, un dels treballadors de l'estrambòtic centre comercial La Vaguada, que no deixa de ser una representació en petit del món. Aquest és el paral·lelisme que es pot buscar amb la il·lustració de Sargent. El nen que mira la seva projecció a la paret. Que mira i s'admira de les seves formes hercúlies que no són sinó meres ombres distorsionades. El detall: el peluix moix descavalcat de la cadira, perquè el nen ja no vol ser nen. I, així, el protagonista d'aquesta novel·la també vol deixar de ser qui és i ingressar en el que, segons els manuals d'autoajuda, se'n diria l'estil de vida fluid a què fa referència el títol.

Colors càlids, motius infantils, un humor molt amable... Som encara a principis dels seixanta, els Estats Units deixen enrere els rigors de la postguerra i encara no preveuen el malson del Vietnam i el trencament del 68. La imatge és, en cert sentit, edènica.