L'any 1984 Josep Maria Espinàs va entrevistar Martí de Riquer al programa de televisió Identitats . La conversa arrencava amb una menció al cinturó de castedat, que Espinàs relacionava amb l'Edat Mitjana. "El cinturó de castedat no és medieval. És una invenció veneciana del segle XVI", matisava el professor abans d'entrar en matèria i reconèixer que l'etiqueta de savi era una exageració. "Sóc un professor que procura estar a l'alçada de la missió que té encomanada", afirmava. I més endavant explicava el secret de les seves classes: "En una professió com la universitària, el més important és fer compartir l'entusiasme. M'he estimat més explicar una cosa complicada de manera senzilla i no perfecta que no pas d'una manera científica i collada per tots costats que potser no s'arribaria a entendre bé".

Espinàs no s'estava d'elogiar que Martí de Riquer havia sabut moltes coses des de ben jove, i l'entrevistat s'excusava en la curiositat com a gran virtut en el seu aprenentatge: "Vaig ser un estudiant molt anàrquic. Les coses que no m'interessaven no les estudiava. Però llegia molt. I ho feia amb la idea que aquestes lectures eren una part de la meva formació que algun dia esdevindria la base de la meva professió". La devoció de Riquer per la literatura medieval és innegable, i l'aportació a la matèria és indispensable i generosa. "Professionalment, a partir de l'any 1500 no m'interessa res", deia, reprimint el somriure que li inflaria lleument les galtes a l'hora d'afirmar: "Em considero tan profà en èpoques modernes..."

Riquer va començar a donar classes a la Universitat de Barcelona el 1941, i entre 1950 i 1970 seria catedràtic d'història de les literatures romàniques. Des de llavors, i fins al 1974, acabaria l'etapa docent a la Universitat Autònoma de Barcelona. Una de les preguntes que s'han fet amb motiu de la seva mort ha estat si els nostres temps -líquids, digitals, efímers- poden donar un nou Martí de Riquer. També caldria examinar la institució universitària per saber quins professors que ara rondin la trentena hi poden accedir i en quines condicions. Podria passar que d'aquí pocs anys les noves generacions d'alumnes es trobin que l'espai que hauria d'ocupar el professor estigui, al capdavall, buit. La precarietat és un cinturó de castedat que impedeix la continuïtat de la docència.