Llegim 12/07/2014

La il·lusió de vida: els assajos literaris de Henry James

i
Marina Espasa
2 min

L’editorial Lumen ens regala un altre volum sobre teoria i crítica literària, aquest del gran novel·lista Henry James (Nova York, 1843 -Londres, 1916), amb una meravella de coberta on tot de barrets de copa elegants i distingits -però també d’il·lusionista-ballen en cercles concèntrics. Sota els barrets s’apleguen vuit pròlegs, tres textos sobre ficció i sobre l’art de la crítica i quatre reflexions al voltant de William Shakespeare, George Eliot, Gustave Flaubert i Honoré de Balzac que superen cadascuna l’anterior, i això es podria dir fos quin fos l’ordre en què es llegissin. I és que, s’agafi per on s’agafi, aquest llibre és d’una profunditat i d’una capacitat d’il·luminació excepcionals. Qui vulgui entendre què fa que una novel·la aconsegueixi reproduir “la il·lusió de vida”, com funciona la ment d’un novel·lista o com es poden descriure mecanismes literaris complexos amb metàfores precises i transparents, ha de llegir aquest llibre. No ho podrà fer sense subratllar-ne deu de cada vint línies, ni sense fregar-se els ulls per comprovar quan van ser redactades coses com “l’aventura pura i simple no existeix al món; el que existeix és la teva, la meva, la d’ell i la d’ella”, o “la història i la novel·la, la idea i la forma, són l’agulla i el fil, i no he sentit parlar mai d’un gremi de sastres que recomanés l’ús del fil sense l’agulla o de l’agulla sense el fil”, que són d’una modernitat i un sentit comú que deixen en ridícul distincions i categoritzacions acadèmiques. És emocionant la defensa a ultrança de la llibertat, el dubte i l’ambigüitat com els terrenys que l’escriptor ha de defensar amb dents i ungles dels qui pretenen asfaltar-los amb tones de vulgarització, industrialització i mal gust. I encara és més sorprenent la generositat que James concedeix a l’hora d’explicar secrets de la seva “cambra d’escriptor” i la que destina a tractar els col·legues escriptors. Tot el llibre traspua l’actitud que l’escriptor nord-americà més britanitzat recomanava a qualsevol aspirant a novel·lista: “Recordi que el seu primer deure és ser tan complet com sigui possible per poder crear una obra perfecta”.

stats