Igual que Encyclopédie. El triunfo de la razón en tiempos irracionales (Anagrama, 2007) i que Años de vértigo. Cultura y cambio en Occidente, 1900-1914 (Anagrama, 2010), la nova obra de Philipp Blom és un magnífic exemple d'història narrativitzada. O d'assaig amb esperit novel·lesc. A Gente peligrosa. El radicalismo olvidado de la Ilustración europea , Blom recupera molts dels personatges del seu relat sobre la titànica confecció de l'Encyclopédie per elaborar un estudi -substanciós i instructiu- sobre les figures més radicals de la Il·lustració.
Quan parla d'Il·lustració radical, els màxims representants de la qual són Denis Diderot (1713-1784) i el baró Paul Thiry d'Holbach (1723-1789), Blom ho fa en contraposició a la Il·lustració tova, representada pels Voltaire, Rousseau i companyia, deistes, menys bel·ligerants amb l'autoritat que els seus col·legues philosophes i amb una concepció encara religiosa de l'home i de la vida. Per Blom, els il·lustrats radicals han estat històricament molt menys reconeguts que els il·lustrats tous, tot i que les seves idees -el republicanisme, l'ateisme- van ser molt més audaces a un nivell intel·lectual, moral i polític, així com molt més fundacionals per a la nostra modernitat. L'últim llibre de Blom, Gente peligrosa , pretén corregir aquest desequilibri de prestigis.
Fent gala d'un domini absolut sobre la matèria, l'historiador i novel·lista alemany construeix un llibre en què no hi falta de res: la trajectòria biogràfica i intel·lectual dels protagonistes, l'exploració dels seus caràcters i estils de vida, l'explicació i l'anàlisi de les seves obres i idees més rellevants, la descripció del context cultural i sociopolític de la França del segle XVIII, les picabaralles i les lluites d'egos, els seus antecedents intel·lectuals (René Descartes, Baruch Spinoza)... Tot, a més, ben amanit per tota mena d'anècdotes que serveixen per desmuntar el tòpic escolar sobre els il·lustrats. Un tòpic que sovint els presenta -simplificacions- com si fossin uns sacerdots del pensament aliens a les passions humanes, quan en realitat eren (sobretot el gran Denis Diderot) uns homes coratjosos i plens de vida, partidaris del plaer i del desig, irreverents, picardiosos, d'una lucidesa tan temerària que impressiona i d'una mundanitat que ens els fa sentir molt propers.
Com a centre neuràlgic del seu relat, Blom pren les reunions que se celebraren durant dècades al saló del baró D'Holbach. A la França absolutista del segle XVIII, els salons eren l'únic espai de llibertat on es podien formular les afirmacions més atrevides, discutir les idees més polèmiques i exposar les teories més amenaçadores. Pel saló de D'Holbach van passar-hi tots els philosophes i molts dels grans intel·lectuals del XVIII: David Hume, Edward Emily Gibbon, Adam Smith, Laurence Sterne, Cesare Beccaria, Benjamin Franklin... Impressionant.
Philipp Blom ens encomana, i és un mèrit, tot el seu entusiasme i gratitud per aquella colla d'homes que, enmig d'hostilitats inimaginables, van combatre la superstició i l'obscurantisme amb les armes de la raó escèptica i del compromís amb la llibertat. I que, a més, van tenir el coratge de dur a terme un replantejament radical de tot: de la religió, del poder polític, de l'ètica, de la justícia... Un replantejament que va servir per forjar els millors aspectes del nostre món. Gente peligrosa és un llibre molt notable i una lectura molt convenient.
