Fa dos dies que discutim sobre l’apassionant tema titulat: Aquelldiuquejovaigdir-liqueensreuníssimiellemvadirque-noiaraelldiuquejonolivaigdirdereunir-nosperòdiuque-quanjovulguitotiquesegonsell jonovaigdir-lidereunir-nosdoncsqueensreunirem. I també fa dos dies que discutim sobre la nacionalitat de la llet servida al bar del Parlament. Resulta que el que ha quedat del debat monogràfic sobre la situació dels pagesos a Catalunya és que fins dimecres la llet usada per confeccionar tallats i cafèsambllet de ses senyories era de la marca President. Què vol dir això? Que provenia de mamelles (sento l’expressió, però és la correcta) de vaques gallegues i era envasada per una empresa francesa. La valenta denúncia d’una diputada d’Iniciativa ha creat una greu crisi al bar del Parlament, on ara busquen qui va filtrar l’origen de la llet. Mentre troben la gola profunda han omplert la zona de cafeteres amb brics de la marca Llet Nostra, que, com el nom indica, és nostra. Problema? Des del març del 2011 el propietari de l’empresa Llet de Catalunya, envasadora de Llet Nostra a Vic, és el grup basc Iparlat. Això vol dir que fa 3 anys l’envasat d’aquesta planta el gestiona Iparlat, que un cop ha despatxat la producció de les cooperatives de Llet Nostra aprofita les instal·lacions per produir altres llets de marca blanca. ¿Vol dir això que Llet Nostra és basca? No, vol dir que la llet és catalana, però que l’envasa una empresa basca. Tot plegat un tema apassionant que espero que centri l’atenció mediàtica del pròxim debat sobre la situació dels pagesos catalans.
