TOVALLONS NEGRES
Efímers 26/08/2014

Una llum que no s’apaga mai

i
Empar Moliner
2 min

TAKE ME OUT, TONIGHT... De tots aquests anys de relació literària i també personal, tot i que dir personal és més arriscat (amb qui pots dir que has tingut relacions personals?), recordo ara que explicaves una cosa de quan eres petit. Al molí de la teva família, mentre es premsava l’oli, el nen que tu eres hi sucava llesques de pa i se les menjava, xopes d’oli. Els pares et deien (li deien al nen que tu eres) que no seguís menjant pa sucat amb l’oli de la premsa, que es trobaria malament, però tu no podies parar. I “invariablement” (ho explicaves així) t’agafava un terrible mal de panxa.

Sempre recordo això de tu, perquè és una de les poques històries teves que demostren que l’avidesa de viure derrotava la racionalitat. Jo no t’he conegut de jove quan (ho explicava el Monzó ahir) ballaves rock-and-roll. No he anat de festa amb tu. Vaig venir a la teva editorial quan ja eres una llegenda.

Però, en canvi, he conegut una cosa de tu que he conegut de molt poques persones. Perdona el moment impúdic: t’he conegut enamorat de veritat. Finalment, ho he vist. I he conegut la dona que s’ha enamorat de tu de veritat. Això ja és més del que té la majoria de gent. Ni incunables, ni vins, ni simfonies, ni manuscrits medievals, ni hòsties. Un dia, ella deia: “He vist uns vellets menjant-se un faisà a La Dama i he pensat en nosaltres d’aquí molts anys”. No podrà ser. El cervell privilegiadíssim que tenies -ironies de merda, eh?- acaba amb tu. Vaig fer una campanya intensa perquè tinguéssiu un fill, però no me’n vaig sortir. Ahir escoltava la música que et dedica el Monzó. Ho aprofito, doncs, per enviar-te la cançó aquella dels Smiths: “There is a light that never goes out”. Que a tu no t’agradava gens, però que vas escoltar perquè, en canvi, li agradava tant a ella.

stats