Que no es posin d’acord els diaris és habitual: benzina per a aquesta columna. Però que no ho facin en dos eixos diferents és més singular. Ahir, mentre La Vanguardia venia unitat en portada (“CiU fa pinya en rellevar Duran com a número 2”), El Periódico introduïa matisos tipus acudit-del-dentista -no ens farem mal, oi, doctor?- amb “La federació evita que la renúncia del secretari desencadeni una crisi a les portes del 9-N”. I l’ARA anava més enllà amb “Es prepara per si s’ha d’enfrontar a Mas en unes plebiscitàries”, lluny d’idíl·liques pinyes. L’altre eix d’interpretacions divergents eren les causes. A ningú se li escapa que el procés ha tensat les relacions, però el cas és que CiU ha escenificat (una certa) unitat. Tanmateix, l’ Abc ho fiava tot al sobiranisme: “El desafiament de Mas allunya Unió”. Seguint amb la gradació, El País respectava la factualitat: “Duran se’n va sense aclarir els motius de la seva dimissió”. I El Punt Avui, a l’altre extrem, titulava amb cita del d’Unió: “Mantinc el compromís amb el dret a decidir”.
Últims drames de la publicitat contextual
Quan a El País se li va escapar un anunci de línies aèries mentre obria la web amb l’avió abatut a Ucraïna no va ser ben bé mala sort. Els bàners a internet funcionen amb un sistema automàtic que intenta casar la publicitat amb les notícies que acompanya, a partir de paraules clau. I els sistemes de control per detectar connexions inoportunes no estan ben desenvolupats. Això explica que dilluns la web de l’ Abc informés de la mort en accident de trànsit d’Álex Angulo amb un funest anunci que deia: “Detector de ángulo muerto, con exit assist ”.
