‘Big Bang Data’: dades per dominar el món

El 90% de les dades que existeixen actualment al món han estat creades durant els dos últims anys. Només el 2012 es van generar més dades que durant els 50 segles anteriors. L’abaratiment de la potència de càlcul, de la capacitat d’emmagatzematge i de l’ample de banda de transmissió ho han afavorit: un megabyte de memòria RAM costava més de quatre milions d’euros el 1960 i ara costa mig cèntim; igualment, guardar un gigabyte d’arxius el 1981 costava més de 250.000 euros i actualment es pot fer per menys de 10 cèntims. El procés sembla imparable: la cadena nord-americana de supermercats Walmart recopila cada hora 2,5 petabytes de dades a partir de les compres dels seus clients, i Cisco calcula que el 2020 el 40% de les dades procediran de sensors instal·lats en tota mena d’objectes, des de maquinària industrial fins al mobiliari urbà dels nostres carrers.

En aquesta pàgina hem parlat diverses vegades d’aquesta explosió de les dades, el fenomen anomenat big data, i fins al 16 de novembre teniu ocasió de comprovar-ne personalment els efectes visitant l’exposició Big Bang Data al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. José Luis de Vicente i Olga Subirós, els seus comissaris, han recollit en deu espais del CCCB tant les possibilitats de les dades massives quant a millora del coneixement, l’eficiència i les noves formes d’organització social com els interrogants que implica aquesta datificació, per exemple en la mercantilització o la monitorització oficial del rastre digital que anem deixant en la nostra activitat diària.

En l’àmbit El pes del núvol es fa visible que les dades són immaterials, però generen una presència física considerable, en forma de milers de quilòmetres de cables submarins de fibra òptica i enormes centres de dades que consumeixen al voltant de l’1,5% de l’electricitat mundial, com els que Microsoft, Yahoo i Dell tenen a la població de Quincy, als EUA, o els que Google i Facebook instal·len tan a prop de l’Àrtic per rebaixar el cost de refrigeració. També hi podreu veure un vídeo del centre de dades de Telefónica a prop de Madrid.

Immersos al tsunami és una cronologia de l’ús de les dades, des dels censos manuals de població fins a l’Internet Archive, la plataforma que pretén acumular tota la informació que s’ha publicat a internet per a ús dels historiadors i els investigadors. També s’hi plantegen els aspectes de la longevitat dels suports físics on es preserven les dades. A l’espai Més és diferent trobem el vocabulari bàsic de les dades massives, explicant què són les metadades, els algoritmes i els patrons.

Dins d’ El batec del món es poden comprovar les possibilitats de l’anàlisi de les dades que proporcionem de manera explícita o implícita: l’aplicació Flight Radar 24 mostra en temps real la posició dels avions comercials que ens sobrevolen, el BBVA ha calculat l’impacte econòmic del Mobile World Congress a Barcelona a partir de les transaccions fetes amb targeta de crèdit, i Telefónica I+D amb Roca Salvatella detecten pel mateix mitjà els patrons de comportament dels turistes que visiten la ciutat.

Explicant la complexitat és l’espai dedicat a les visualitzacions de dades, que transformen les dades en imatges per fer-les més comprensibles. La pràctica es remunta a l’Arbor Scientiae de Ramon Llull a finals del segle XIII, però al segle XIX Charles Minard ja representava gràficament els moviments migratoris mundials i les baixes de l’exèrcit francès a la campanya de Rússia, i John Snow demostrava que el còlera no es propaga per l’aire sinó per l’aigua.

L’element més espectacular de Què penses, què fas, què sents són les muntanyes de fotografies impreses per Eric Kessels, una per cada imatge que els internautes publiquen durant un dia a la web de Flickr. També hi ha un mosaic d’imatges que mostra en temps real els videoblogs de centenars d’usuaris, i s’examinen les possibilitats comercials de l’anàlisi de sentiments a partir del que publiquem a les xarxes socials.

La nova era del coneixement és una ullada a l’anàlisi de dades massives en disciplines que van des de la planificació urbanística fins al periodisme i les humanitats, amb aplicacions com l’historial d’incendis forestals a Espanya fet per la Fundación Civio i el mapa d’inspeccions sanitàries als restaurants de Nova York.

Som dades porta el revelador subtítol De la quantificació a la mercantilització del jo, que cobreix dispositius registradors d’activitat com el braçalet Fitbit i la càmera permanent Narrative Clip i experiències com la Vida sexual d’una parella estable de Jaime Serra. En aquest espai es pot veure l’entrevista dels periodistes Glenn Greenwald i Laura Poitras a Edward Snowden sobre les seves filtracions que revelen l’estat de vigilància massiva de la NSA.

El que les dades no expliquen alerta sobre el risc de caure en la tirania del datacentrisme i confiar les decisions exclusivament a les dades, ignorant eines clàssiques, el seny, els principis morals i l’experiència personal. Finalment, Dades per al bé comú recull múltiples casos de cultura participativa mitjançant les dades, com els mapes cooperatius d’OpenStreetMap, que superen la precisió dels de Google, el kit de sensors mediambientals de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya i les webs de Civio sobre el destí dels nostres impostos i el desglossament de tots els indults concedits a Espanya des del 1996 a partir de la publicació al BOE.

Big Bang Data es pot visitar al CCCB fins al 16 de novembre, abans que marxi a la seu de Fundación Telefónica a Madrid. Els caps de setmana hi ha visites guiades a les 11.30, en castellà els dissabtes i en català els diumenges. I us podreu endur gratuïtament un exemplar de la publicació Anonimízate. Manual de protección electrónica, que recull “recomanacions, eines i pràctiques per preservar el nostre sentit de la privacitat en el món post-Snowden”.