'El Capicua', sàtira amb òptica nacional
La revista 'El Capicua' vol créixer i ho fa sortint del seu niu gironí per arribar ara als quioscos de Barcelona. La publicació vol fer sàtira amb òptica catalana
BarcelonaLa crisi té dues cares per a les revistes satíriques. D'una banda, els dóna tema per a pàgines i pàgines, i el seu humor pot reivindicar la funció de denunciar l'arbitrarietat del poderós o, si més no, fer el tràngol més digerible. Però la crisi comporta també menys poder adquisitiu i els productes que no són de primera necessitat se'n ressenten. Per no dir la crisi de vendes que afecta la premsa de paper. Amb tot, en els últims mesos han aparegut publicacions noves com Mongolia o se n'han reactivat d'altres a l'esfera digital. Però, mentrestant, El Jueves , degana i referent de les últimes dècades, pateix una crisi de vendes severa: si la temporada 2007/ 2008 tenia una difusió de 77.494 exemplars, en la corresponent al 2011/2012 ha baixat a 41.906.
Des de Girona
Malgrat aquest panorama, encara hi ha lloc per a aventures en l'espai català de comunicació, com han demostrat els responsables de la revista El Capicua . Nascuda a Girona com a gratuït, fa disset setmanes, ara s'atreveix a fer el salt i passa a tenir distribució també a Barcelona i, aviat, a Tarragona. Són 32 pàgines de vinyetes i textos punyents que es venen a un preu de 2,5 euros, tot i que també hi ha opcions de subscripcions digitals més econòmiques. "En una època com aquesta, ens semblava necessari tenir una revista satírica amb vocació de país", explica l'editor, Joan Timoneda. " El Jueves s'edita des de Barcelona, però no està pensat des d'una òptica específicament catalana".
La història de la revista compleix també el manual de l'emprenedor: amb només 24 anys, acabat de llicenciar en política i filosofia, Timoneda decideix engrescar una sèrie de col·laboradors per treure El Capicua . Actualment hi col·laboren set dibuixants i set redactors, més correctors i maquetistes. La periodicitat de la revista ha passat a ser quinzenal: "No pertanyem a cap grup, així que no volem estirar més el braç que la màniga", explica Timoneda.
En tot cas, els responsables tenen clar que el futur passarà per l'edició digital: "Nosaltres vam començar amb un model que era just el contrari del que solia passar: regalàvem la revista en paper, 6.000 exemplars que repartíem en bars i estands, i en canvi la fèiem pagar per internet".
