Publicitat
Publicitat

Dígits i andròmines

Chrome, per al cap de setmana

La competència entre navegadors web és cada cop més estreta: Google Chrome està a punt de destronar Microsoft Internet Explorer

F  a un parell d'anys la portada de Wired proclamava la defunció de la web. Segons Chris Anderson, editor de la revista, el creixement del vídeo i les descàrregues P2P havien fet disminuir la proporció que representaven les pàgines web sobre el trànsit total de dades a internet. Per altra banda, l'explosió de les aplicacions ha fet que els usuaris de telèfons mòbils les prefereixin al navegador web per accedir a serveis com ara les xarxes socials.

Tot i això, la web no només continua ben viva, sinó que el seu ús augmenta a mesura que més i més aplicacions empresarials i de consum, que fins ara fèiem servir en modalitat local, es traslladen al núvol d'internet. Cada dia passem més hores davant del navegador web, i tot i tractar-se de programes majoritàriament gratuïts, la competència pel lideratge d'aquesta categoria és ferotge.

El navegador és la finestra per la qual els internautes mirem la web, sobretot des de l'ordinador, que és encara on es veuen la majoria de les pàgines: el 90% del total a escala mundial, contra el 10% que es veuen en mòbils. La proporció varia segons el lloc: per exemple, a l'estat espanyol la diferència encara és més marcada i només el 5% de les pàgines web es visiten des de telèfons.

Qui produeix el navegador web determina, en bona part, l'ús que fem de la xarxa. La majoria dels usuaris accepten la configuració per omissió, inclòs el cercador predeterminat, i això afecta el mercat de la publicitat digital. A més, Google ens convida a identificar-nos el primer cop que utilitzem el seu navegador, i encara que ofereix una modalitat de navegació privada, la majoria de la nostra activitat acaba quedant enregistrada en els seus servidors, en principi per proporcionar-nos una millor experiència d'ús, però també acumulant enormes quantitats d'informació sobre nosaltres.

Cada navegador presenta la informació d'una manera subtilment diferent i és compatible amb més o menys formats. Entre els diversos programes hi ha nombroses diferències funcionals, de seguretat i de rendiment, algunes més acusades que d'altres. Per exemple, segons la prova Peacekeeper, Safari, d'Apple, és un 25% més ràpid que Firefox en el meu ordinador, però el que guanya clarament en velocitat és Google Chrome, que és entre un 53% i un 62% més ràpid.

Sigui per la rapidesa que el caracteritza, per la compatibilitat màxima amb els nous formats web o senzillament per l'avantatge que suposa haver estat l'únic producte promocionat a la pàgina inicial del cercador més popular de la xarxa, el cas és que ara mateix Chrome és a punt de situar-se com a navegador web més utilitzat arreu del món.

L'ascens de Chrome és admirable. El setembre del 2008 el mercat dels navegadors estava dominat per Microsoft: gairebé el 70% de les pàgines es veien amb Internet Explorer. El segon classificat, Firefox de Mozilla, en tenia menys d'un 30% i Chrome ni tan sols existia. En menys de quatre anys, però, el panorama ha canviat del tot: Explorer ha perdut la meitat de la seva presència i Chrome gairebé l'ha atrapat; tots dos es troben en una zona entre el 30% i el 35% del mercat mundial, mentre Firefox segueix al voltant del 25%. De fet, en alguns llocs, com per exemple l'estat espanyol, Chrome ja és el navegador més popular, i es preveu que abans de final d'any ho serà a escala global.

Les dades, que aquests dies són examinades amb lupa pels partidaris d'un i altre programa, procedeixen de StatCounter, un servei que analitza mensualment més de 15.000 milions de visualitzacions de pàgines de tres milions de llocs web.

S'hi poden comprovar alguns fenòmens curiosos, com ara el caràcter domèstic que encara té Chrome: els dies que es fa servir més el navegador de Google són els dissabtes i els diumenges, els mateixos en què baixa l'ús d'Internet Explorer. El motiu: durant la setmana els internautes naveguen per la web amb el programa que els han instal·lat a l'ordinador de la feina, que generalment és Internet Explorer, mentre que els caps de setmana fan servir a l'equip de casa seva el Chrome, que han decidit adoptar per iniciativa pròpia.

Si esteu pensant a canviar de navegador web i teniu curiositat per provar alternatives, us aconsello que abans de començar us instal·leu en tots els programes un complement de sincronització de dades que us permeti mantenir el vostre entorn habitual de treball -preferits, historial, contrasenyes guardades, etc.- quan canvieu d'un navegador a un altre. Tant Chrome com Firefox ofereixen aquesta possibilitat als usuaris que fan servir diversos dispositius, però optant per un servei extern com Xmarks també podreu ampliar la sincronització a Internet Explorer i Safari. D'aquesta manera podreu comparar-los més còmodament i sense necessitat de renunciar a les dades que feu servir més sovint.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT