Gràcies, Adolf Hitler, per haver construït un fantasma tan útil que encara ara serveix com a excusa per a qualsevol cosa. Això ho podrien firmar els responsables de Twitter, que dijous donaven la benvinguda a la censura oficial al seu (suposat) paradís de la llibertat pel bé de l'empresa. I ho feien abraçant-se desvergonyidament al fantasma que encara fa vergonya a (quasi) tots els occidentals: el nazisme. "Posarem com a exemple l'apologia del nazisme, que està prohibida amb fermesa a França i Alemanya -no podien esmentar com a exemple les tèbies lleis d'Espanya, on el novembre del 2007 el Tribunal Constitucional va despenalitzar la negació dels genocidis-, i quedarem com reis", devien pensar aquells nois des de Califòrnia. Woody Allen potser diria que el sol de la costa oest els ha escalfat el cap i ha fet que ens prenguin per idiotes. Com que no en som -no tothom és idiota, algú ho havia de dir-, els de Twitter han quedat com reis... de la cobdícia. Perquè és evident que aquesta decisió no té res a veure amb el neonazisme ni amb les diferents maneres d'entendre la llibertat d'expressió, sinó amb la seva llibertat d'intentar menjar-se almenys un tros del pastís del mercat xinès, tan enorme que tant li fa que sigui indigest: bé val un Alka-Seltzer. I pel que fa als milions de babaus que hi ha al món que s'havien cregut que aquesta joguineta era una arma de llibertat i una eina per fer la revolució, si ho tenen al cap que s'ho posin als peus. La Xina ha obert la veda i la censura s'estendrà tant com calgui. Així, però, potser baixarem de la figuera. Perquè de censura n'hi ha sempre, a tot arreu, començant per l'autocensura i continuant per la induïda, en la vida pública, en la professional i fins i tot en l'esfera privada. Potser que ens anem fent grans i que deixem de fer de Peter Pan amb un smartphone a les mans. Si en som conscients, alguna cosa s'hi guanya.
