30/03/2013

Eines per al vostre funeral 2.0

3 min
Game Over

Ja se sap que en aquesta vida hi ha dues coses inevitables: els impostos i la mort. Per a la primera us heu d'adreçar al ministre Montoro. Per anar preparant la segona, cal tenir en compte que en els darrers anys hem desenvolupat una activitat més o menys intensa a internet, i quines són les conseqüències d'aquest rastre digital. Amb ocasió de la publicació d'un llibre d'Ernest Benach i Miquel Pueyo sobre el tema, he recopilat diverses eines que us poden ser d'utilitat [veure el reportatge Mort 2.0: com gestionar les xarxes socials quan morim].

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Per estar preparat, convé revisar tots els comptes –tots vol dir tots, des de la bústia de correu habitual fins a les credencials d'aquell fòrum on participàvem fa temps– i decidir quins voldrem que els nostres parents coneguin. Un cop triats, es tracta de recopilar els noms d'usuari i contrasenyes d'accés i guardar-ne una còpia en un lloc segur, que pot ser des d'una llista impresa i amagada en una caixa de seguretat que conegui algú de confiança fins a un arxiu d'un gestor segur de contrasenyes com Keepass instal·lat en una memòria USB, passant per un arxiu web de contrasenyes com Lastpass (el nom no té res a veure amb el cas que ens ocupa) si teniu la precaució de donar-li la contrasenya mestra a la persona que considereu de confiança.

Respecte al rastre que una persona deixa en les plataformes 2.0, cada empresa té una política diferent:

Facebook ofereix dues possibilitats per al perfil del difunt. La primera és convertir-lo en commemoratiu, mantenint-lo visible sense que es pugui actualitzar i deixant clar que el titular ja no és en aquest món. També el fan desapareixer dels cercadors d'internet. La segona és donar de baixa el perfil, suprimint tota la informació que conté.

Google no garanteix l'accés dels parents d'un difunt a la seva bústia de Gmail, però diu que considerarà fer-ho si aporten per via postal o fax els documents d'aquesta llista.

Microsoft no facilita als familiars les credencials d'accés de la persona desapareguda a la seva bústia de Hotmail, però sí que els proporcionarà una còpia del seu contingut en un DVD, sempre que hagin proporcionat la documentació que la firma demana.

Els familiars o deutors d'un difunt poden demanar a Twitter la desactivació del compte, enviant per correu postal o fax aquesta documentació. Prèviament cada usuari pot descarregar un arxiu de tots els tuits que ha publicat, des del primer.

Si el difunt havia estat un editor actiu de la Wikipedia, es pot demanar que en el seu perfil d'autor figuri el seu decés per tal d'honorar la seva memòria.

La xarxa ofereix diversos serveis que notificaran als vostres contactes digitals que heu mort. Tots ells funcionen segons el mateix principi: l'usuari programa el text del missatge que voldrà que sigui enviat i indica la llista de destinataris. A partir d'aleshores, cal entrar periòdicament a la web o respondre als missatges que rebrem per tal de retenir l'enviament de la tràgica notícia. Quan deixem de fer-ho, el sistema interpretarà que hem desaparegut i ho farà saber, amb les nostres paraules, a tothom que li havíem dit en el seu moment. Hi ha una llarga llista d'aquesta mena de webs: Death Switch i Dead Man Switch són de les més veteranes.

Get Your Shit Together ofereix una llista prou completa dels aspectes que qualsevol persona hauria de deixar en ordre per complicar al mínim possible la vida dels que deixarà al darrere quan marxi d'aquesta vida. També inclou plantilles dels documents més habituals. També sembla útil aquest manual de la BBC en format PDF: 'Planning a Good Death'. Cap dels dos documents contempla els aspectes de la vida digital, però.

Naturalment, tot plegat també té una versió per a mòbil. Legacy Organiser és una aplicació d'iPhone que serveix per anar recopilant les fotografies, cançons i esdeveniments que volem que es recordin de nosaltres quan ja no hi siguem, i per deixar registrades les nostres últimes voluntats. Per afavorir-ne l'ús en vida, també inclou una llista de les fites que ens proposem assolir, per tal d'anar-les marcant si les aconseguim.

Dit això, us manifesto el meu desig de conservar-vos com a lectors durant molts anys. I de poder continuar escrivint coses per tal que les llegiu, esclar.

stats