Publicitat
Publicitat

Esperit funcionarial

Dilluns la vicepresidenta Joana Ortega va aclarir a RAC1 que, a la reunió amb el ministre Montoro, s'oposaria a la reforma de l'administració local que dictarà la concentració en un sol municipi dels municipis de menys de 20.000 habitants. Si jo fos Montoro, m'ho pensaria dues vegades abans d'encarar-me a Joana Ortega: és una lluitadora consumada de kickboxing, esport que combina la boxa amb el karate i la boxa tailandesa. Quan els dirigents de CiU proclamen crispats, amenaçants i teatrals que Catalunya s'ha de fer respectar, sempre penso en el kickboxing de Joana Ortega. Quina habilitat més desaprofitada, la seva.

Segons la reforma, els municipis de Catalunya es reduirien dels 947 actuals a només 63 municipis i comarques com la Terra Alta, el Solsonès, el Pallars Sobirà i el de sota o la Baixa Cerdanya no arriben a 20.000 habitants i no aconseguirien constituir un municipi. Així és com la Terra Alta podria passar a dependre sencera de l'ajuntament de Reus (és una idea) i la Cerdanya espanyola, de l'ajuntament de Barcelona (els de la segona residència ja saben el pa que s'hi dóna).

La reforma comportarà un efecte toponímic. Quan s'han fos dos pobles en un sol municipi, han aparegut noms com Bigues i Riells, Castellet i la Gornal, Alàs i Cerc, Josa i Tuixent, el Pont de Vilomara i Rocafort. Si algú em comenta "Diumenge vam dinar a Bigues i Riells", jo li pregunto: "En què quedem? A Bigues o a Riells?". O bé el primer plat el van fer a Bigues i el segon, a Riells. Com aquells que viuen o treballen a Montcada i Reixac. Una de dues, o Montcada, o Reixac. Venint de Barcelona, per anar a Reixac has de passar el riu i per anar a Montcada, no. Amb la reforma naixeran municipis de noms llargs, acumulatius i pesants, que els catalans repetirem com un ramat oví. Quan no cal que enraonem com el cadastre.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT