DÍGITS I ANDRÒMINES
Mèdia 21/11/2014

Google Maps oblida la Renfe a Catalunya

i
Albert Cuesta
4 min

Entre casa meva, a Cardedeu, i la redacció de l’ARA, al carrer Diputació de Barcelona, hi ha 33 quilòmetres de distància en línia recta i més de 40 per carretera. No hi baixo gairebé mai en cotxe, però si algun dia ho faig i no trobo gaire trànsit, Google Maps em diu que trigaré entre 45 i 55 minuts a arribar, segons si opto per l’autopista de peatge AP-7 o per l’autovia C-17. Si faig la mateixa consulta al servei Here de Nokia, em dóna més o menys el mateix resultat.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

En canvi, si als dos serveis els indico que vull desplaçar-me en transport públic, la cosa es complica. Segons Google Maps, trigaré una hora i mitja a arribar al diari, mentre que Here opina que hi seré en menys d’una hora i quart. La diferència entre les rutes que em proposen els dos serveis és encara més marcada si en lloc d’anar al diari he d’anar als estudis de Catalunya Ràdio, a l’avinguda Diagonal: seguint les indicacions de Google hauré de viatjar durant gairebé dues hores, mentre que amb les de Here en tindré prou amb mitja hora menys. Si fos cosa d’un dia potser hi posaria paciència i m’emportaria més lectura per passar l’estona, però per a algú que faci el trajecte d’anada i tornada cada dia laborable, la diferència entre fer la consulta en una web o l’altra és de cinc hores setmanals.

En concret, Here m’indica que he d’anar caminant de casa a l’estació de Rodalies de Cardedeu, agafar un tren de la línia R2 Nord fins a l’estació del Clot-Aragó i allà agafar la línia L1 del metro fins a l’estació d’Urgell, molt a prop del diari. En canvi, Google Maps em diu que camini fins a la parada d’autobús -al davant de l’estació de tren-, n’agafi un de l’empresa Sagalés fins a Granollers, allà un altre fins a l’estació d’autobusos de Fabra i Puig de Barcelona i entri al metro de la Sagrera per anar amb la línia L5 fins a Hospital Clínic, a 10 minuts a peu de la redacció. En el cas del trajecte fins a la ràdio, les indicacions són semblants: tren de Rodalies per arribar a Barcelona segons Here, i dos autobusos segons Google. Com és natural, la majoria dels veïns de Cardedeu optem per la primera opció quan hem de baixar a la capital sense conduir.

El motiu d’aquesta sorprenent variació no és que l’algoritme de càlcul de rutes d’un servei sigui més eficient que el de l’altre, sinó una cosa molt més senzilla: mentre que Here té en compte les línies i els horaris dels trens de Rodalies de Catalunya operats per Renfe, aquesta informació no existeix a Google Maps, que per això proposa un trajecte que qualsevol veí sap que no és l’òptim.

Curiosament, Google Maps -igual que Here- sí que inclou els horaris dels trens de Rodalies de Renfe en altres zones de l’Estat, com Madrid o Astúries. La filial espanyola de Google assegura que volen oferir la informació més completa que puguin, però que són les entitats responsables dels mitjans de transport les que els l’han de proporcionar. El problema és saber qui ho hauria de fer i no ho fa. No sembla que sigui la Generalitat, titular del servei de Rodalies a Barcelona, ja que a Google Maps sí que hi ha les línies que explota Ferrocarrils de la Generalitat. A Madrid és el Consorcio Regional de Transportes qui lliura les dades de Renfe, si més no a Here, però no és el cas del seu homòleg local, l’Autoritat del Transport Metropolità. Sigui com sigui, el portaveu de Renfe a Catalunya m’ha assegurat que ja treballen per esmenar l’omissió i que abans de tres mesos les seves rutes de Rodalies a Catalunya ja apareixeran a Google Maps.

De fet, Renfe disposa del seu propi calculador de trajectes a la web i als mòbils, com la majoria dels grans operadors de transport públic. I la Generalitat té l’aplicació Mou-te per consultar rutes de punt a punt a tot Catalunya. Però l’absència de les línies de Rodalies en un servei com Google Maps, que gestiona més de la meitat de les consultes cartogràfiques a escala mundial, resulta greu de cara als milions de turistes que visiten el nostre país cada any, i que probablement no es molestaran a descarregar les aplicacions pròpies de les companyies. Entre altres motius perquè als serveis independents com Google Maps i Here -Apple Maps no calcula rutes de transport públic- les consultes de trajecte són molt més flexibles: es poden fer per nom d’establiment (l’hotel on som, el restaurant on volem anar) i no només per l’adreça exacta.

Aquesta incidència amb les línies catalanes de Renfe -que fa anys que dura-és només un exemple de la fragilitat dels sistemes d’informació geogràfica orientats als consumidors. Cal recordar la castellanització de tots els noms de carrer de Catalunya que va aplicar indiscriminadament fa uns anys TomTom, un dels proveïdors de dades de Google Maps, i que va trigar mesos a ser resolta. I és que les dades d’ubicació són molt delicades: en la versió inicial d’Apple Maps apareixien museus enmig d’un llac i aeroports on només hi havia camps de patates. La solució passa, en bona part, per una autèntica política de dades obertes -a casa nostra tenim els bons exemples de TMB i l’InstaMaps de l’Institut Cartogràfic- que permeti als creadors de serveis i aplicacions accedir a la informació sense haver d’esperar que les empreses -o els nombrosos consorcis oficials implicats- la facilitin.

stats