IPv6: internet infinita

D es d'aquesta setmana internet és molt més gran. Gairebé inabastable, de fet. A les 00.00 de dimecres les principals empreses de la xarxa van habilitar definitivament en els seus servidors el protocol IPv6, successor de l'IPv4, vigent des del 1983 i que s'havia quedat petit: els enginyers que van dissenyar internet l'any 1979 ho consideraven un experiment i no van preveure que arribaria a créixer com ho ha fet. Van definir adreces IP -els números que identifiquen cada dispositiu connectat a la xarxa en un moment donat, l'equivalent a un número de telèfon o una adreça postal- amb només 32 bits, que permeten 4.300 milions de combinacions diferents.

Però amb gairebé 2.500 milions d'internautes, més d'11.000 milions de dispositius connectats i una previsió de creixement exponencial, fa mesos que la IANA, l'organisme que reparteix les adreces IP entre els operadors de xarxa, es va quedar sense reserves, de manera que ja no es podrien connectar més dispositius -telèfons, tablets , automòbils, electrodomèstics, sensors- simultàniament. Per això, la Internet Society ha impulsat des del 1999 la transició a una nova versió del protocol d'internet que ofereixi una capacitat de creixement gairebé sense límits. Les adreces IPv4 actuals s'escriuen en quatre blocs decimals separats per punts (213.161.18.124). Les del nou protocol IPv6 són de 128 bits i s'escriuen en vuit blocs hexadecimals separats per dos punts (per exemple: 2a01:35:404:303:b89d:413:54a2:de8f). Aquest format permet 340 sextilions de combinacions possibles (és a dir, un número composat per 340 i 36 zeros al darrere). La xifra és inabastable: cadascun dels 7.000 milions d'humans podria disposar de 48.000.000.000.000.000.000.000.000.000 d'adreces, moltes més de les que hi havia fins ara.

En el llançament de l'IPv6 hi participen els principals serveis mundials d'internet, entre els quals, Google, Facebook, Akamai, Yahoo i Microsoft. Tots han adoptat adreces de 128 bits, encara que segueixen sent accessibles amb el protocol anterior. Telefónica, per exemple, ha adaptat els seus portals corporatius del Perú, l'Equador i el Regne Unit, que s'afegeixen als d'Espanya i el Brasil, que ja admeten IPv6 des de l'any passat. Telefónica l'adoptarà en les connexions ADSL i de fibra a Espanya i el Perú, i als mòbils de Mèxic, a mesura que es vagi quedant sense adreces IP antigues. Orange començarà a desplegar IPv6 a Polònia, immediatament als mòbils i al novembre a les ADSL.

Durant un temps els internautes actuals no notarem diferència en el funcionament de la xarxa, però quan s'hi vagin incorporant servidors i aplicacions que facin servir les noves adreces, només hi podrem accedir si tots els elements de la cadena -el terminal, el programari, les aplicacions i la xarxa- compten amb IPv6. A la web hi ha pàgines per comprovar si el vostre equipament actual ja és compatible.

Les versions recents de Windows (Vista i 7), OS X (10.6.5 i següents) i Ubuntu Linux ja porten incorporat de sèrie el suport d'IPv6. Als mòbils, que han precipitat la transició, hi ha de tot: iOS i Android ja són compatibles. En canvi, no ho són Windows Phone ni BlackBerry; en aquest últim cas no és greu, perquè els telèfons es connecten a internet mitjançant els servidors de RIM, i en tot cas les pròximes versions dels dos sistemes operatius ja inclouran IPv6.

No tot són polzes amunt. La firma Compuware ha assegurat que una mateixa web pot arribar a funcionar un 80% més lentament amb IPv6. L'afirmació ha estat desmentida per altres especialistes, que indiquen que el maneig d'IP més llargues pot requerir una mica més de potència, però que el protocol s'ha dissenyat per distribuir la tasca entre diversos elements.