Mig segle de català a la televisió

Barcelona“ Televisión Española recuerda a todos los espectadores que esta tarde, a partir de las 4, transmitirá el programa especial dedicado a Barcelona con motivo de las Fiestas de la Merced ”. Aquesta brevíssima informació, publicada a La Vanguardia avui fa 50 anys, anunciava una emissió d’una transcendència molt més gran que la que el text permetia imaginar: el primer programa en català que es va emetre en la història de la televisió, malgrat que el diari no feia absolutament cap referència a aquesta excepcionalitat lingüística. Segons explicava el periodista i historiador de la televisió Josep Maria Baget Herms en un article publicat al mateix diari coincidint amb el 25è aniversari d’aquella efemèride, l’emissió va consistir en “diverses actuacions musicals, entrevistes a personalitats de l’època i l’actuació del ballet de Joan Magrinyà”.

Aquella primera emissió, però, ha caigut pràcticament en l’oblit: més enllà de l’obra de Baget, és gairebé impossible trobar-hi referències, i ni tan sols n’ha quedat constància als arxius de TVE. En canvi, se sol citar com a primera emissió en català la que va tenir lloc poc més d’un mes després, el 27 d’octubre del 1964, quan es va estrenar l’espai Teatro catalán. Aquest programa -amb el títol en castellà- incloïa cada mes l’emissió d’un clàssic del teatre català en versió original. El cicle es va estrenar amb La ferida lluminosa, de Josep Maria de Sagarra, i segons TVE fins al 1967 es van emetre 31 obres, enregistrades expressament per a l’ocasió.

Tot i així, aquestes emissions en català no apareixien a la revista oficial en què Radiotelevisió Espanyola anunciava la seva programació, i, com subratlla el catedràtic de teoria de la comunicació Josep Gifreu, Teatro catalán representava només “una hora al mes” de programació en aquesta llengua. “S’ha d’interpretar com una concessió folklorista a la literatura catalana”, afegeix Gifreu, que recorda que des de principis dels anys 60 el règim franquista havia començat a fer “alguna concessió en el camp de l’edició en català” i situa l’aparició d’aquest programa televisiu en el mateix context.

El següent pas va ser la creació, el març del 1967, de Mare nostrum -titulat en llatí, per evitar problemes-, el primer programa de no-ficció en català, però va ser a partir de la dècada dels 70, i sobretot després de la mort del dictador, que el català va anar guanyant presència, amb programes com Miramar, Giravolt, Personatges, Vostè pregunta o l’infantil Terra d’escudella. Aquests espais s’emetien per l’anomenat circuit catalanobalear de TVE, un punt que Gifreu contraposa a la situació actual, en què cada territori té la seva pròpia desconnexió.

Quinze hores setmanals

Gifreu recorda que l’any 1978 TVE oferia 60 hores setmanals de programació en català, una xifra que des de llavors s’ha anat reduint. Actualment l’oferta de la televisió estatal en aquesta llengua és de més de 15 hores per setmana, repartides entre La 1 - L’informatiu, El debat de La 1 -, La 2 - Vespre a La 2 i diversos espais de cap de setmana, com La missa i Tinc una idea - i el Canal 24 Horas - Aquí parlem -. Fonts de la cadena han explicat a l’ARA que, de moment, no hi ha prevista cap programació especial per commemorar els 50 anys de televisió en català, cosa que sí que havia passat en ocasions anteriors coincidint amb altres aniversaris rodons de la primera emissió de Teatro catalán.