Neix el primer diari independentista a Escòcia
‘The National’ es vendrà de dilluns a divendres per 50 penics
BarcelonaEl milió sis-cents mil escocesos favorables a la independència -segons els resultats del referèndum del 18 de setembre- estaven orfes d’un diari que defensés la seva opció política. El grup Gannet resolia ahir aquesta anomalia amb el llançament de The National, la primera publicació diària -s’edita de dilluns a divendres- declaradament a favor de la independència d’Escòcia. La capçalera és germana del Sunday Herald, un setmanari dominical que va ser el mitjà imprès més rellevant -per no dir l’únic- a favor de l’emancipació del país de la Gran Bretanya. El dominical va recollir fruits d’aquesta exclusivitat: la seva tirada va créixer un 111% anual (segons dades pròpies), fins als 50.000 exemplars, durant les dates del referèndum i s’ha estabilitzat en un 40% més que l’any anterior des d’aleshores.
“Ens va semblar que la manca de suport mediàtic al sí representava un seriós dèficit democràtic en els mèdia del país”, explica la web del diari, que encara no inclou notícies sinó només un missatge de benvinguda amb la declaració d’intencions del nou mitjà.
The National està dirigit per Richard Walker, que defensava en la presentació del rotatiu la necessitat de proporcionar una visió afí a més d’un milió i mig d’independentistes: “Mereixen un diari que reflecteixi la seva visió. Hi havia un problema amb els mèdia escocesos, perquè no teníem ni un sol diari que defensés la independència, la qual cosa era un dèficit democràtic”.
El periodista explica que The National no tindrà només informació política, “però la seva raó d’existència és persuadir la gent que va votar no perquè canviï d’idea i que els que van votar sí tinguin un punt de vista alternatiu a l’habitual”. Walker especifica què implica aquesta perspectiva diferent: “Som un diari, no pas un full propagandístic. Ara bé, nosaltres serem més escèptics amb els polítics de Westminster”.
També s’ha pronunciat sobre el llançament del diari Tim Blott, director general de l’empresa editora: “Sabem que llançar un diari el 2014 és, fins a cert punt, contraintuïtiu, però nosaltres defensem consistentment el poder del bon periodisme i l’opinió informada. Provarem el nou títol en el format que ha sortit durant una setmana i, si com preveiem, s’enlaira, aleshores serà una nova i dinàmica aportació al panorama editorial escocès”.
Blott destaca també que “és el primer cop en molts anys que apareix un diari nou a Escòcia”. I considera que “ The National és una oportunitat engrescadora per satisfer les necessitats d’una part de la població escocesa que ha demostrat tenir molta implicació en la política”.
El diari que deia ‘fuck’
El veterà diari The Herald, fundat el 1783 a Glasgow i aleshores propietat de SMG (Scottish Media Group), notava als anys 90 que el fet de no disposar d’edició de diumenge llastava els seus resultats. L’empresa editora, seguint el costum britànic de fer capçaleres separades per a les edicions dominicals, va estrenar el Sunday Herald el 7 de febrer del 1999, amb un equip de redacció més esquerranós que el diari matriu.
Fent bo el clixé que els escocesos són més abrandats que els seus veïns del sud, en el seu primer número el dominical s’atrevia a imprimir amb totes les lletres fuck, la paraulota per antonomàsia de l’anglès, que la resta de capçaleres escriuen -quan és imprescindible referir-s’hi- només amb la f i tres asteriscos baixos. Això va fer que el diari allunyés part del públic més conservador i de més edat. Però, alhora, va captar l’atenció dels lectors més joves i progressistes. La seva línia crítica amb George W. Bush per la Guerra de l’Iraq va fer que la pàgina web guanyés un seguiment rellevant de lectors als Estats Units.
L’empresa editora, però, no va aconseguir els resultats esperats i l’any 2002 es desprenia de totes dues capçaleres, i d’altres mitjans. En un primer moment s’hi van interessar els germans Barclay, que representaven uns valors més a la dreta en l’eix ideològic, cosa que va fer saltar les alarmes de la base de lectors dels dos diaris. L’operació es va frustrar després d’un debat parlamentari per analitzar si els Barclay acabarien tenint una posició massa dominant, ja que eren propietaris també de The Scotman. Finalment, les capçaleres van anar a parar al grup Gannet. Al llarg dels anys, tot i ser diaris germans, les línies editorials del Herald i el Sunday Herald es van anar separant, fins al punt que, al setembre, el dominical va defensar el sí a la independència, mentre que l’edició diària va demanar el vot pel no als seus lectors.
