El PP designa un exsenador com a director general d'IB3

PALMA.La ràdio i la televisió públiques de les Illes Balears han quedat del tot en mans del Partit Popular. L'oposició no hi té cap mena de presència després de la votació que es va fer ahir al Parlament i que va designar com a nou director un exsenador del PP. Paradoxalment, la llei que havia de garantir la independència de l'ens servirà a la pràctica perquè aquesta situació duri sis anys.

En un ple convuls els populars van fer servir ahir la seva majoria absoluta a la cambra balear per nomenar el nou director general d'IB3. Es tracta de José Manuel Ruiz, exsenador i extinent d'alcalde a Calvià pel PP.

També es van designar els vuit membres del consell d'administració de l'ens públic, tots proposats pel partit del govern. Quan es va fer la votació els diputats de l'oposició, del PSIB i de la coalició PSM-IV-ExM, van abandonar la sala de plens en senyal de protesta. Els populars els van aplaudir irònicament i van continuar endavant i van aprovar el nomenament amb tan sols trenta-tres vots.

La legalitat, qüestionada

El PSIB dubta que l'acord sigui legal. El diputat socialista Cosme Bonet va arribar a dir que s'havia "culminat l'assalt del PP a IB3", que a partir d'ara seria un "monopoli" i que Ruiz no és més que un "alt comissari polític". Bonet va declarar que l'elecció era "inèdita i antidemocràtica" i va retreure al Govern Balear que hagi situat al capdavant del canal un equip directiu "escollit amb una selecció de personal manipulada i irregular".

Tot i que els noms dels membres del consell d'administració no es van fer públics fins ahir mateix, poc abans de la votació, el portaveu de PSM-IV-ExM, Biel Barceló, va declarar que el més "preocupant" és que tot el consell d'administració sigui "monocolor". Barceló va recordar que això no havia passat ni en l'època de govern de Jaume Matas.

L'econacionalista va afegir que tot plegat arribava després que, des de la dimissió de l'anterior director, el conseller de Presidència, Antoni Gómez, hagués dirigit directament el canal públic. Que un membre del govern comandi una televisió pública "és un cas únic" en una democràcia, va afegir. Alguns membres de la coalició de Barceló van mostrar cartells on podien llegir-se eslògans com "Intereconomía balear, no".

L'oposició d'esquerres també va criticar que el PP no hagi consensuat amb ells la direcció de l'ens, i que, en la seva opinió, no ho hagi ni tan sols intentat. Segons Gómez, però, el Govern Balear ha intentat consensuar durant sis mesos la designació del director i els altres membres del consell, i han estat les esquerres les que s'hi han negat. Ruiz, per la seva banda, va lamentar l'actitud de l'oposició. Segons va assegurar durant el seu torn de paraula, treballarà perquè IB3 sigui un mitjà "en què tots s'hi vegin representats".

Majoria simple

La candidatura que els populars van presentar al Parlament fa mig any no va aconseguir la majoria de dos terços que calia, segons la nova llei d'IB3, per escollir la direcció de l'ens. Amb tot, aquella mateixa llei -aprovada per unanimitat entre tots els partits- establia que si no s'aconseguia una majoria al cap de sis mesos es podria escollir la direcció per majoria simple.

Durant aquest període ha estat Antoni Gómez qui ha assumit les funcions de direcció de la ràdio i televisió públiques. Amb tot, la candidatura que finalment es va aprovar ahir no és la mateixa que fa mig any. Això es deu al fet que qui havia de ser el director, Jacobo Palazón, hi va renunciar. A més, també s'han substituït tres dels membres del consell d'administració, per renúncies o incompatibilitats. Des del PSIB creuen que són precisament aquests canvis els que poden fer il·legal l'elecció d'ahir. Mantenen que si la candidatura és diferent el procés hauria de començar de nou.