Portades incendiàries: ideologia o màrqueting?

La portada de l' Abc va desfermar ahir una resposta dels sectors més catalanistes a les xarxes socials, agrupats en el hashtag #tenimunproblema. El rotatiu va vantar-se a la seva web d'haver "liderat el debat a les xarxes socials" i va tornar a recordar el seu editorial del dia, en què advocava per "posar fre a la frivolitat sobiranista". La qüestió catalana ocupa sovint les portades dels diaris conservadors de Madrid, que apel·len a recursos emocionals, casos elevats a rang de categoria o fotomuntatges polèmics. I ho fa tot i que a Catalunya aquests diaris - Abc , El Mundo , La Razón i La Gaceta - difonen només entre el 2,9% i el 13,8% dels seus exemplars.

"Va per onades de febre", valora Josep Huguet, exconseller d'ERC i autor del llibre Cornuts i pagar el beure: el discurs anticatalà a la premsa espanyola . De la seva anàlisi dedueix que aquestes capçaleres incrementen la virulència quan els partits de Madrid governen sense una majoria prou àmplia i necessiten el suport de les forces catalanes: "No poden tolerar que manin sobre els espanyols". Ara no és el cas. "La portada de l'Abc palesa els nervis a Madrid de veure que no controlen i que és possible que Catalunya se separi", argumenta.

L' Abc -fundat el 1903- no ha variat substancialment la seva línia editorial en els últims temps. Ja el 12 de setembre del 1993 un primer pla de Jordi Pujol ocupava la portada acompanyat del següent titular: "Igual que amb Franco, però al revés: la persecució del castellà a Catalunya". Però últimament són més freqüents les portades monogràfiques. "Des de fa un any, s'intenten fer portades editorialitzants, cosa que porta a treure imatges molt cridaneres", explica la delegada d' Abc a Catalunya, María Jesús Cañizares. Això no només s'aplica a la informació del Principat: s'intenta apostar per una portada única per a tot l'Estat i es busca l'impacte.

Tot i que l' ABC és un dels pocs diaris que aguanta la tirada respecte a fa cinc anys, l'empresa editora -Vocento- passa per un moment econòmic delicat. Els resultats del 2011 no han estat bons: 53,5 milions de pèrdues i una caiguda de la publicitat del 10,3% a l' Abc respecte a l'any anterior. El grup va ingressar 690 milions d'euros, un 3,8% menys que el 2010. Això ha derivat en un deute net del grup de 138,7 milions. A més, està immers en una guerra interna severa, ja que un grup d'accionistes (que suposen el 20% del capital) han demanat el cessament de tot el consell d'administració.

Mentrestant, també manté un enfrontament amb el seu principal rival, El Mundo , amb el qual pugna per la segona posició dins la premsa espanyola. Si fa cinc anys el diari de Pedro J. Ramírez avantatjava l'Abc amb 106.000 exemplars de venda ordinària (quiosc o subscripció individual), el gener del 2012 la diferència s'havia reduït a 31.010.

Quatre diaris i un lector similar

"Dreta de taronja i de llimona, carlina i republicana, estan competint molt, tots pel mateix lector", observa Ignacio Escolar, el primer director de Público . "Des del punt de vista del màrqueting no hauria de ser així, no em puc creure que a tota la gent de dretes els agradi un diari tan dur", afegeix.

Tot i així, el director d' El Mundo a Catalunya, Álex Salmon, nega que un enduriment de la línia editorial els beneficiï als quioscos. "El nostre lector és molt fidel i només notem un canvi en les vendes si publiquem alguna exclusiva amb valor periodístic, com hem fet amb el cas Campeón", defensa. Per molt polèmica que resulti una portada, per si sola no augmenta la difusió d' El Mundo si no va acompanyada "d'una primícia", segons Salmon.

La delegada d' Abc a Catalunya també apunta que, "entre tant soroll digital i mediàtic", els diaris han incrementat l'esforç en els últims temps per diferenciar-se a través de la interpretació. Malgrat que "els diaris més conservadors es miren els uns als altres", Cañizares esgrimeix que més aviat es tracta "d'aportar alguna cosa que cridi l'atenció i sobresortir de la mitjana".