Publicitat
Publicitat

TELEVISIÓ

Castella-la Manxa i Madrid admeten que trobar compradors és complicat

Privatitzar les autonòmiques: un objectiu difícil de materialitzar

Castella-la Manxa i Madrid abanderen la via de la privatització de les televisions autonòmiques, que el govern espanyol va obrir fa dues setmanes. Tot i així, reconeixen que trobar inversors és complicat.

Fa quinze dies, el consell de ministres va donar llum verda a una modificació de la llei general de comunicació audiovisual que permet a les comunitats autònomes decidir quin model d'explotació volen aplicar a les televisions públiques. Hi ha tres opcions: mantenir la seva gestió com fins ara, externalitzar determinats serveis i continguts o privatitzar-les totalment. Els canals que vulguin mantenir la titularitat pública, però, estaran obligats a no tenir dèficit.

Tot i així, la via de la privatització de moment és minoritària. Només els governs de Madrid i Castella-la Manxa l'abanderen, d'un total de 13 canals autonòmics. IB3 i Canal 9 també estan obertes a l'entrada de capital privat. Però tot i que aquesta sigui la intenció, el canvi de titularitat no es presenta gens fàcil.

Privatització: Telemadrid i Castilla-La Mancha TV es venen: qui les compra?

"Ara mateix no hi ha compradors", va reconèixer la presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, respecte a la televisió pública de la comunitat el 12 d'abril passat. Després de l'anunci del govern de Rajoy, va reiterar la seva voluntat de desprendre's de Castilla-La Mancha TV, amb sanejament previ: "Quan aquest procés sigui més definitiu i pugui resultar financerament viable la gestió privada o la privatització, depenent dels casos i de les ofertes que tinguem per a la televisió, procedirem", va avançar. El pressupost de la cadena, amb una plantilla de més de 400 treballadors, s'ha reduït aquest any un 20%: de 64 milions d'euros a 51 milions. L'audiència del 2011 va ser d'un 7%, entre els dos canals del grup.

També és una incògnita qui pot estar interessat a adquirir Telemadrid, amb un deute històric de 257 milions d'euros. La presidenta de la comunitat, Esperanza Aguirre -ferma defensora de la privatització-, va reconèixer recentment en una entrevista al diari Abc que, "amb més d'un miler de treballadors, és difícil que algú vulgui comprar-la". Entre les opcions enumerades per Aguirre hi havia treure a concurs la gestió de la cadena -o deixar de subvencionar-la des del govern autonòmic- o vendre les accions. Malgrat l'interès "d'alguns empresaris estrangers pel canal", segons la presidenta, l'operació es presenta "complicada".

Fórmules mixtes: IB3 i Canal 9 obren la porta a l'entrada de capital privat

Tot apunta que és la recepta que aplicaran IB3 i Canal 9. El govern autonòmic continuarà sent el titular dels mitjans públics, però una empresa en gestionarà una part i es lucrarà amb els seus beneficis. De moment s'ha obert la porta a la incorporació de capital privat a IB3, que ja té els serveis informatius externalitzats. També les televisions de l'Aragó, Múrcia i les Canàries van delegar a empreses privades l'elaboració dels seus telenotícies, tot i que fins a l'última reforma del govern central en teoria no es podia fer.

La intenció a la llarga és deixar d'aportar diners a IB3, segons han advertit tant el vicepresident econòmic balear, Josep Ignasi Aguiló, com el president José Ramón Bauzá. Amb tot, aquesta radiotelevisió té uns costos que "no la fan atractiva per a ningú", va destacar Aguiló en una entrevista a Canal 4. Aquest any l'aportació pública a IB3 ja s'ha reduït un 40%, de 50 a 30 milions d'euros. Igual que amb Castilla-La Mancha TV i Telemadrid, es continuarà per aquest camí. IB3 té un deute de 78 milions d'euros, 28 del quals amb productores de les Illes.

En el cas de Canal 9, hi ha un dèficit de 1.200 milions d'euros, el més voluminós entre les autonòmiques. L'assumirà el govern valencià, que transformarà les tres empreses actuals -RTVV i les seves filials per a la ràdio i la televisió- en un únic grup. Ja s'ha anunciat un ERO, que afectarà un miler dels 1.800 treballadors. El consell també està immers en l'elaboració de la nova llei de RTVV. En principi, es finançaran únicament els continguts considerats de "servei públic", com ara els informatius, i la resta es privatitzarà. Segons critiquen els socialistes valencians, l'avantprojecte de llei de RTVV suposa "l'amnistia del saqueig". Segons va denunciar Josep Moreno, portaveu del PSPV a la comissió de control de RTVV, s'atorga per exemple al director general de l'ens la potestat d'adjudicar contractes fragmentats de més de cinc milions d'euros.

Gestió pública: Homs: "Privatitzar TV3 ni tan sols ens ha passat pel cap"

Les televisions de territoris amb llengua pròpia -com ETB (País Basc) i TVG (Galícia)- van ser les més contundents pel que fa a descartar l'entrada de grups empresarials. "Privatitzar TV3 ni tan sols ens ha passat pel cap", va dir des del primer moment el portaveu del Govern, Francesc Homs. TVC va tancar el 2011 com a líder d'audiència a Catalunya amb un share del 19,3%. Els tres canals d'ETB van fer-ho amb un 10,9% i els dos de Televisión de Galicia van sumar un 13,2%.

També la consellera de Presidència en funcions de la Junta d'Andalusia, Mar Moreno, va insistir a defensar el "caràcter públic" de Canal Sur, que té un pressupost per al 2012 de 219,6 milions. En la mateixa línia va manifestar-se el president extremeny, José Antonio Monago, que va descartar privatitzar la televisió autonòmica perquè "no és deficitària" i té els comptes "perfectament controlats".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT