Parlar de Samsung com un gegant no és cap exageració. Malgrat que és un grup empresarial familiar, la seva facturació representa el 23% del PIB total del seu país d’origen, Corea del Sud. Gairebé el 70% dels ingressos són aportats per la filial d’electrònica, un monstre que l’any passat va facturar 175.000 milions d’euros, més que Microsoft, Amazon i Google juntes. I una part substancial d’aquest negoci correspon a la venda de mòbils: gairebé un de cada quatre telèfons que es venen al món porta la marca de Samsung. Només a Espanya, l’any passat va vendre 8,1 milions d’unitats.
Per això, quan els mòbils de l’empresa punxen en vendes, tot el grup se’n ressent. I el trimestre passat va patir de valent. En els models més econòmics, Samsung està assetjada pels fabricants xinesos, i en la gamma alta els seus smartphones no aconsegueixen captar el mateix interès dels lucratius compradors que els iPhone d’Apple, tot i oferir prestacions equivalents o superiors sobre el paper. El Wall Street Journal assegura que el model emblemàtic, el Galaxy S5, ha venut quatre milions d’unitats menys que el seu predecessor, l’S4, i un 40% menys del que l’empresa havia previst. Per això el mateix diari indica que la direcció de la firma coreana prepara retirar la responsabilitat dels dispositius mòbils a l’actual president, J.K. Shin, per traspassar-la a B.K. Yoon, fins ara a càrrec dels televisors i els electrodomèstics.
No és l’únic canvi a la vista. Sam-sung ja va anunciar fa uns dies que el 2015 reduirà dràsticament la quantitat de models del seu catàleg per optimitzar el cost de producció. Molts dels components són de fabricació pròpia i potser per això la varietat els havia sortit de mare: Samsung té dispositius gairebé en cada dècima de polzada entre les 3,5 i les 10 polzades. I, a més, ha decidit apuntar a l’altre mercat on encara es poden guanyar diners, els mòbils d’empresa: volen que l’any 2018 ja els aportin el 20% de la facturació.
