Solucions a la crisi energètica de butxaca

El que més sorprèn de l’adopció massiva dels smartphones, que a l’Estat tenen una penetració superior al 60% dels usuaris de telèfon mòbil, no és cap avenç tecnològic, sinó la tranquil·litat amb què hem assumit que la bateria no ens durarà més enllà de mitja tarda i que hem de tenir un carregador a casa, un altre a la feina i probablement portar-ne sempre un altre a sobre.

L’autonomia de la bateria dels dispositius mòbils és l’autèntic punt feble de la indústria, i no sembla que tingui solució a curt termini. Les noves bateries tenen més capacitat que abans en la mateixa mida, però aquest creixement és molt més lent que el del consum dels aparells que alimenten: els smartphones aguanten menys que els mòbils bàsics perquè fem servir intensivament les dues característiques que més consumeixen: la pantalla, que és més gran i tenim encesa molt més temps mentre naveguem, treballem o juguem, i les ràdios de connexió, sigui mòbil o wifi, per transferir dades en primer o en segon pla. Els aparells de mida taulèfon, a cavall entre l’ smartphone i la tauleta, suposen un respir temporal perquè a dins hi cap una bateria més gran, però l’avantatge queda anul·lat en part perquè la pantalla també consumeix més. El problema s’agreuja amb la proliferació de dispositius: hi ha qui a més del telèfon té una tauleta, i aviat tindrà també un rellotge connectat o un braçalet comptapasses, que també s’han de carregar periòdicament.

Les tecnologies alternatives d’emmagatzematge d’energia encara estan molt lluny de ser viables comercialment en mida de butxaca. Per això les solucions a la poca durada de les bateries en dispositius d’ús personal han de venir per la via d’optimitzar les que tenim. I en aquest camp hi ha oberts dos fronts: la gestió intel·ligent del consum i la comoditat de la recàrrega.

En el primer àmbit, els fabricants d’equips van introduint algunes millores: els iPhone més recents deleguen en un segon processador de menys consum les tasques relacionades amb el registre d’activitat física, i la nova versió del sistema mòbil de Microsoft inclou una funció semblant anomenada SenseCore. En altres casos el remei es troba en les aplicacions: els nous Galaxy S5 de Samsung i One M8 de HTC ofereixen modalitats d’estalvi extrem de bateria, que estiren una mica més l’autonomia desactivant tantes funcions no essencials del telèfon com poden. Però el més interessant en aquest sentit són aplicacions com Battery Guru de Qualcomm, per als mòbils Android equipats amb el seu xip Snapdragon, que aprèn de l’ús que cada persona fa del seu mòbil i, al cap de tres o quatre dies, ja activa i desactiva automàticament algunes funcions segons les necessitats: per exemple, el correu i les xarxes socials no s’actualitzen mentre dormim, i el telèfon deixa de buscar xarxes wifi mentre anem i tornem de la feina. La millora d’autonomia que s’obté no és espectacular, però pot ser suficient per arribar al vespre sense haver de buscar endolls.

Facilitar la recàrrega

Respecte a la comoditat de l’encara inevitable operació de recàrrega, el recent acord del Parlament Europeu per obligar els fabricants a adoptar abans de l’any 2016 un format comú de connector semblaria redundant ara que gairebé tots els smartphones nous vénen amb presa micro-USB, si no fos perquè Apple va introduir amb l’iPhone 5 de l’any 2012 un connector incompatible, anomenat Lightning, i que per cert té l’avantatge, gens menyspreable, de ser reversible. S’ha de veure si l’empresa de la poma es doblega als desitjos europeus o es limita a seguir venent un adaptador de 19 euros.

Posats a haver de carregar sovint la bateria, val més poder fer-ho sense fils, només deixant el mòbil -d’un model que ho permeti, com el nou Nokia 930- sobre una superfície d’inducció magnètica integrada en els mobles de casa o dels locals públics: Starbucks i McDonalds ja estan fent proves en alguns establiments. Però el progrés en aquesta matèria es veu frenat per una guerra entre almenys dos estàndards incompatibles, promoguts per fabricants de bateries rivals: Duracell impulsa la Power Matters Alliance, que compta amb el suport de BlackBerry, Google, ZTE, OtterBox i les dues cadenes de cafeteries citades, mentre que Energizer és al darrere del sistema Qi del Wireless Power Consortium, on hi ha Nokia, Samsung, HTC, Huawei, Motorola, Philips i Sony, entre d’altres. Empreses com LG i Qualcomm formen part dels dos consorcis, per si de cas, i també hi ha el sistema Rezence de l’Alliance for Wireless Power, que permet carregar més d’un dispositiu al mateix temps. Mentre no es posin d’acord tots plegats, la càrrega de mòbils sense fils està en la mateixa situació que les cintes de vídeo abans que el VHS guanyés el Betamax, els DVD abans del triomf del Blu-ray i la televisió en 3D actualment, dividida entre l’obturació activa de Panasonic i la polarització passiva de LG.

El futur sembla consistir a accelerar el procés de càrrega de la bateria, que depèn de l’aparició de nous components i materials. Fa un any l’estudiant californiana Eesha Khare va guanyar el concurs d’Intel per a joves científics amb el disseny d’un supercondensador que promet carregar un telèfon mòbil en mig minut, però, de moment, només pot encendre un díode led.

Sembla més a prop de les nostres butxaques el sistema que la firma israeliana StoreDot ha presentat aquesta setmana a la convenció Think Next de Microsoft, basat en l’ús de nanocristalls orgànics -molècules de pèptids, per ser exactes- que aspiren a substituir els actuals ions de liti. El vídeo mostra un smartphone Galaxy S4 carregant-se en només 30 segons. El que no es veu és que el carregador té la mateixa mida que el d’un ordinador portàtil, i la bateria és com un paquet de tabac, tot i que el seu creador, Doron Myersdorf, assegura que abans d’un any hauran encongit els dos elements fins a la mida normal. Sembla prometedor que entre els inversors de StoreDot hi hagi un “gran fabricant asiàtic” de mòbils, que sembla que és Samsung. Les bateries costaran el doble que les normals, però es podran carregar moltes més vegades que les convencionals. En el millor dels casos, però, no s’espera que surtin al mercat fins al 2016.