TVE, en estat de xoc financer

BarcelonaEl govern de l'Estat ha començat a aplanar el camí per al retorn de la publicitat a TVE. No hi ha un pronunciament explícit sobre el tema, però les declaracions dels responsables de l'ens -i del govern espanyol- van estrenyent el cercle. L'últim a atiar el rumor ha sigut el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que en una compareixença dimarts al Senat va anunciar que calia "rectificar" el model de finançament de RTVE. "Tenim clar que necessitem l'ens com a garant d'una oferta de serveis públics de comunicació i li hem de buscar vies financeres estables. RTVE no pot dependre únicament de la transferència d'uns pressupostos generals de l'Estat que van a menys", va declarar.

La declaració era una resposta a una pregunta del diputat Jordi Guillot, que posava el tema sobre la taula arran de la confirmació, setmanes enrere, que RTVE havia tancat amb un dèficit de 113 milions d'euros, totalment disparat respecte als 29 milions de pèrdues del 2011. Entre els factors que han agreujat la crisi de TVE hi ha l'actualització del preu dels immobles i la pujada de l'IVA (la corporació va pagar 97 milions a Hisenda per aquest concepte). El mateix president de l'ens, Leopoldo González-Echenique, va admetre que això generava una "situació absolutament insostenible". I es referia indirectament al tema de la publicitat: "El model [aprovat per Zapatero] no té estabilitat ni permanència".

No només això: està tenint efectes desastrosos en l'audiència. La cadena va tenir un moment d'eufòria just quan va eliminar la publicitat, el 2010: l'espectador ho percebia com un plus, i les arques eren encara plenes. Però un cop buidada la caixa, TVE ha passat de ser líder amb un 14,7% de share el desembre del 2011 a registrar al març d'enguany tan sols un 10,2%, el seu mínim històric. A més, si no hi ha publicitat, hi ha més hores per omplir de programació. És a dir, més despesa.

Males perspectives

Aquest model té un altre flanc obert: les taxes que paguen les telecomunicacions. La llei determina que les empreses de telefonia que presten serveis audiovisuals han de destinar un 0,9% dels seus ingressos a sufragar la televisió pública espanyola. Amb el context actual, Vodafone va ser la primera a fer números i, senzillament, a renunciar a oferir televisió (va tancar Vodafone TV i va deixar d'oferir accés a Canal+ i Canal+ Liga) perquè no li sortia a compte, ja que a canvi havia de desemborsar 30 milions d'euros, una xifra inferior al que ingressava per la divisió audiovisual. Aquests 30 milions que ja no arriben suposen un 20% dels 150 milions d'euros que aporten en total les telecomunicacions. "Amb aquests diners es podrien produir 60 capítols d' Isabel ", es lamentava González-Echenique.

L'últim a revoltar-se contra aquesta taxa ha estat Ono, que dimecres va demanar la devolució dels 8,3 milions d'euros que ha aportat des del 2010 per finançar la televisió pública estatal. Ho va fer en considerar que la llei que l'obliga a fer aquests pagaments és inconstitucional i no s'ajusta, a més, al dret europeu. La CMT, però, ha rebutjat la pretensió de la companyia: "No es pot deixar d'aplicar una llei en vigor, per molt raonables que puguin ser els dubtes pel que fa a la seva constitucionalitat", reconeixia, però, la Comissió. I feia esment també de la inadequació europea, ja que les companyies han interposat un recurs davant el Tribunal de Justícia de la UE.

I mentrestant també les televisions privades desenterren la destral de guerra, perquè temen que el retorn de la publicitat a RTVE acabi sent realitat. De moment, el 7 de maig van presentar un estudi encarregat a la consultora Arthur D. Little en què asseguraven que la mesura podria tenir un impacte de 209 milions d'euros en el sector privat. A més de perjudicar les cadenes, al seu parer, "arrossegaria també a pèrdues nombroses productores, distribuïdores i altres empreses del sector".

Les privades, en peu de guerra

Convé retenir que les televisions privades estan passant un moment delicat. Es mantenen en beneficis, sí, però molt minvats respecte a un any enrere. El sector havia aconseguit esquivar la crisi de la publicitat, gràcies a la renúncia de la pública. Així, el 2011 va suposar uns beneficis de 110,5 milions per a Mediaset (Telecinco i Cuatro) i 93,4 milions per a Antena 3. Un any després, s'havien desplomat a la meitat en el cas de l'empresa de matriu italiana (50,1 milions) i a un terç pel que fa a Antena 3 (31,9 milions), que ja integrava La Sexta.

En aquest tauler de dames xineses, a múltiples bandes, cal comptar-hi també un últim jugador: els anunciants, que han reclamat en diverses ocasions el retorn de la publicitat a RTVE. Argüeixen que això els permet arribar més bé a determinats públics, però hi ha un factor afegit: com més operadors, més baixa el preu per anunci.