Publicitat
Publicitat

CRÍTICA RÀDIO

Tabú, amb permís del capità Cook

"Gran milacre e meravelles veetz", vaig proferir estabornit sentint com el ponderat i meditabund tertulià Antoni Puigverd se sulfurava a El matí de Catalunya Ràdio . Puigverd és reputat per unes actituds tan prudents, equidistants i moderades, per uns raonaments tan parsimoniosos que, fent servir una anacronia capriciosa, si hagués estat conseller àulic del III Reich ell sol hauria retardat la invasió de Polònia (tot i que, també és cert, potser hauria exasperat el Führer i l'hauria precipitat). Durant la tertúlia, el moderador li va negar el dret de rèplica, Puigverd es va revoltar i, en el fragor de l'enrabiada, es va doldre que sempre es trobava encarat als altres tres tertulians, cosa ben certa: Puigverd ha de bregar sovint amb una retòrica vàcua, dogmàtica, frasista, allunyada de les solucions reals. Quan Puigverd va apuntar que l'ensenyament públic està destruït de fa molts anys i que no es resol només amb més inversió, la resposta que va obtenir, com de costum quan algun incaut gosa posar en qüestió un tabú (l'incest, l'estat del benestar, la recepta dels canelons), va ser la divisa britànica: " Honi soit qui mal y pense ".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT