The Sun, el tabloide britànic de Rupert Murdoch, ja té 225.000 subscriptors directes de pagament. El doble que fa un any. Els anomeno directes perquè en aquesta xifra s’han exclòs els abonats gratuïts i els que han arribat via l’operador de mòbils O2, amb qui el diari té un acord. Val a dir que Sun+, la versió digital de l’imprès, no té cap contingut en obert: només hi pots accedir si pagues.
La causa d’aquest creixement bestial és que el tabloide ha transformat el seu model de negoci. Ara ja no és un diari. Simplificant: és una tele de pagament. Els seus subscriptors s’hi abonen perquè Sun+ els ofereix els gols i resums de la Premier, de la FA Cup, de la Champions, del rugbi i el criquet i altres esdeveniments esportius. Només per l’exclusiva a internet de la Premier per als propers tres anys, l’editora de la cosa ha pagat 37,8 milions d’euros. L’abonament a Sun+ costa 10 euros al mes.
En números grossos, si manté aquest ritme els propers tres anys, Sun+ pot aspirar a uns ingressos de 12,6 milions d’euros només en pagament per continguts, sense publicitat. Bé. L’alternativa és pagar 44 euros al mes pels set canals esportius de SkyTV, que ofereix partits sencers, el tenis, la F-1... tot. Una programació impossible de pair, que t’acaba fent l’efecte que llences els diners perquè no ho pots veure tot ni vols tot el que t’obliguen a pagar. Voldries només el partit del teu equip i uns resums de la resta. Però els paquets que ven la tele no et deixen: o ho pagues tot, el que vols i el que no vols, o res.
Què hi ha al cap de l’editora de Sun+? Ben bé no ho sé, però li puc fer un pronòstic. Els britànics dediquen ara mateix una mitjana de 4 h 15 min diaris a consumir mèdia per via digital (2 h 6 min el 2010) i 3 h 15 min a la tele (3 h 20 min el 2010). El consum digital s’ha duplicat i el de la tele s’ha quedat pla. Els de Murdoch, doncs, s’han dit que si els canals no saben traslladar el seu negoci als dispositius digitals… ells ho faran. De moment, se’n surten.
