Tres dècades d'irreverència nocturna amb Letterman

BARCELONA.Després de trenta anys en antena, d'un quíntuple bypass , d'un intent d'extorsió vinculat a un escàndol sexual i d'haver estat amenaçat per una web islamista, David Letterman segueix al peu del canó amb el ceptre de ser el presentador de late shows -els programes humorístics de matinada- més veterà de la televisió dels EUA. Pren així el relleu de Johnny Carson, mentor, mite i (ja difunt) amic.

Van ser els scouts de Carson els que es van fixar primer en el seu humor àcid i sarcàstic i el van fitxar per al seu xou, com a col·laborador. El primer programa propi li arribaria el 1980, a la franja del matí. Però la veritable història comença el febrer del 1982, quan debuta amb Late night with David Letterman, amb Bill Murray com a primer convidat. La cadena NBC col·loca el programa a quarts d'una, just després del de Johnny Carson. La idea és fer un espai més distès, sense les servituds de l'horari familiar. Les entrevistes són imprevisibles: no tots els convidats encaixen bé els seus comentaris irònics. Cher l'acaba insultant en antena. Però aquest to de gambirot i les seccions humorístiques i esquetxos fan que el programa guanyi notorietat en molt poc temps. Una potent banda en directe, el presentador bevent d'una tassa i un paisatge de ciutat nocturna com a decorat són elements que han importat els programes nocturns d'arreu del món.

Per això ningú entén que, quan Carson es retira el 1992, la NBC no li ofereixi la cobejada franja que ocupava. És Jay Leno, en canvi, qui rep l'encàrrec de substituir-lo. Letterman abandona la cadena i fitxa per la CBS, que li ofereix competir a les 11.30 h amb el seu rival amb Late show with David Letterman . El xou es grava en directe des de l'Ed Sullivan Theater de Nova York. L'operació costa a la cadena 140 milions de dòlars -comptant les reformes al teatre-, dels quals uns 14 milions corresponen al salari anual de Letterman. Neix una gran rivalitat que esdevindrà, fins i tot, un llibre i una pel·lícula.

La lluita per l'audiència li serà amarga. Tot i que va començar guanyant, el 1995 les xifres es capgiren i donen la victòria a Leno, que ha mantingut el lideratge fins ara (5,2 milions contra 3,9).

Moments històrics

El xou de Letterman ha estat farcit de moments televisius històrics. Com quan Joaquin Phoenix va anunciar, aparentment drogat, que deixava la carrera d'actor per convertir-se en un incert cantant de hip-hop. El codi QR d'aquesta pàgina mostra l'entrevista, que va resultar que era un muntatge de l'actor per al seu fals documental I'm still here . O el dia que Drew Barrymore va pujar sobre la taula del presentador, es va alçar la brusa i li va mostrar els pits com a regal d'aniversari (que els espectadors no van poder compartir). O bé la nit en què una procaç Madonna va negar-se a abandonar el plató, tot i la insistència del presentador.

Letterman també va guanyar-se una bona dosi de polèmica quan va presentar la cerimònia dels Oscars l'any 1995. Els seus acudits a costa dels convidats -d'altra banda, una pràctica ara ja habitual- van ser àmpliament criticats. Malgrat tot, al cap d'uns anys el van tornar a convidar, tot i que Letterman va declinar l'oferiment (en canvi, ha aparegut en algun gag). Però l'afer s'ha convertit en un gag recurrent. Ja en el primer programa després de la gala, va bromejar: "Em sap greu, no sabia que tot això ho passaven per la televisió".