Publicitat
Publicitat

CRÍTICA XARXES

'Unfollows' i autoestima

En el món real, la dissensió absoluta pot acabar-se manifestant llançant un tomàquet, una sabata o qualsevol cosa a l'interfecte: vicissituds de la vida física. Però en el món de Twitter, la màxima pena que es pot aplicar és deixar de seguir aquella persona. Com que no és que sigui una acció gaire lesiva, des del punt de vista punitiu, alguns dels ofesos -estava a punt d'escriure indignats , però ara el terme és trademark - anuncien a so de bombo i platerets la seva decisió. A mi em sembla que això encara engrandeix més l'altre, però puc entendre la necessitat d'explicitar-ho. El que detecto últimament, en canvi, són casos de tuitaires que avisen solemnement que deixen de seguir algú, però en realitat no només es mantenen, sinó que continuen opinant i interpel·lant l'altre com si res.

Em sembla la metàfora perfecta dels temps actuals. La declaració és el que compta, no pas els fets. Ni Alejandro Sanz ha tingut la decència de marxar, crucificat per la turba tuitaire que es mofava d'una falta d'ortografia, després d'haver-ho anunciat als quatre vents. O "als quatre bents", que escriuria ell.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT