Publicitat
Publicitat

Vador Lladó: "Si no tens iPhone, no has descobert la vida"

Tinc un iPhone 3GS des que va sortir. Fins llavors tenia un Nokia e73 i al principi no volia canviar a la pantalla tàctil, perquè aquell m'anava molt bé. Em vaig comprar l'iPhone per la collonada de tenir-lo, però després ha estat un canvi de vida. Com diem amb els companys: "No descobreixes la vida fins que no tens un iPhone". El faig servir per moltíssimes coses: per traduir textos quan viatjo, per fer la llista de la compra, per gestionar temes del banc, per controlar l'alarma de casa, per fer notes escrites i de veu, per seguir els resultats del Barça quan no puc veure el partit, pel temps, per conèixer el meu rendiment quan esquio, per escoltar música a través de l'iPod -el connecto a tot arreu-, per jugar a l' Skies of Glory o a ping-pong o per veure els vídeos de Victoria's Secret, per exemple.

A vegades també faig servir l'iPhone per tuitejar, tot i que en això encara sóc bastant novell i no m'agrada gaire: ho trobo molt addictiu. En canvi sí que utilitzo molt el Facebook, que va molt bé per mantenir el contacte amb la gent. El problema és que he agregat moltes persones que no conec, i els amics ja no m'hi escriuen perquè saben que ho veurà massa gent.

A la tele miro els informatius i la repetició de La Riera pel 33. En sóc molt fan! La ràdio l'escolto força, bàsicament el que fem nosaltres, però també els altres, per estar al cas del que fan i del que passa al món.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT