Tinc un telèfon mòbil molt antic. És un Nokia de fa dos anys, els que ens donaven a la ràdio. Tot i ser cutre i antic, el faig anar moltíssim, i francament està fet caldo, i encara es veu més cutre i més antic. Truco molt, i també envio molts missatges, que sovint és més ràpid i més còmode. Van que volen! De tant en tant m'agafen paranoies: si es demostra que això del mòbil és dolent per al cervell, tinc tots els números que em passi alguna cosa... Això sí, el cap de setmana marxo de Barcelona i tinc el costum d'apagar-lo i deixar-lo al cotxe, perquè ja en tinc prou amb la sobredosi de telèfon d'entre setmana, i els que m'han de localitzar ja tenen el fix.
No estic gaire posat en el tema xarxes socials. A nivell de feina sí: tenim Facebook i Twitter del programa. Però en l'àmbit personal, res de res! Em pressionen perquè me'n faci, però de moment no he caigut a la temptació. No ho sé, no li veig la punta, a tot això. Quan surto de la feina, no m'agrada posar-me davant de l'ordinador durant hores, prefereixo escampar la boira.
Miro poc la tele. Intento seguir els informatius, però com que tinc programa de 9 a 11 de la nit és complicat veure res de bo. Als matins sí que poso el Cuní, però vaig fent zàping entre ell i El món a RAC 1 . Estic bastant pendent de l'actualitat a través de la ràdio, gràcies als butlletins, i si estic amb la meva parella, alguns cops escolto la ràdio a través del seu mòbil, perquè amb el meu no puc.
