7 algorismes més que ens marquen la vida
El canal de notícies de Facebook, els programes de reconeixement facial i la publicitat a internet, entre d'altres, no funcionen de manera precisament casual o atzarosa
La setmana passada us presentava en aquesta secció setmanal set algorismes que estan presents en diversos aspectes de la nostra vida quotidiana, des de l'assignació d'ascensors fins a la compressió de música i vídeo passant pels resultats de cerca de Google, les recomanacions de compra d'Amazon i les eines d'espionatge electrònic. Però no són els únics: a continuació en teniu set més que segurament també us resultaran familiars.
1. Negociació de títols d'alta freqüència A les notícies d'economia hi surten agents de borsa amb el mòbil a l'orella i fent crits de 'compro' o 'venc' mentre aixequen el dit, però una bona part de les operacions de valors les fan automàticament els ordinadors d'intermediaris com Goldman Sachs o Citadel, seguint les ordres d'algorismes de negociació de títols d'alta freqüència (les sigles en anglès són HFST) que analitzen dades del mercat i reaccionen comprant o venent accions en mil·lisegons, molt més ràpid que un agent humà. En alguna ocasió el sistema ha sortit de mare: el maig del 2010, l'índex Dow Jones va caure 1.000 punts en pocs minuts per culpa de l'HFST, i en alguns estats europeus s'ha proposat prohibir del tot el sistema.
2. El canal de notícies de Facebook A la pàgina inicial del vostre perfil de Facebook apareixen informacions i imatges publicades pels 'amics' que hi teniu i per les empreses que us 'agraden', però no totes les que ells han publicat. La selecció és personalitzada i la fa, esclar, un algorisme. Fa unes setmanes hi va haver un escàndol en saber-se que els científics de dades de Facebook l'havien 'manipulat' per comprovar si l'estat d'ànim digital es pot encomanar, però l'empresa ho fa de manera habitual.
3. Detecció d'operacions bancàries fraudulentes. Els sistemes de les entitats financeres vigilen la coherència de les operacions efectuades amb cada compte. Si es fan amb la mateixa targeta dues compres consecutives en poques hores a llocs del món separats per milers de quilòmetres, és probable que una de les dues sigui un duplicat il·lícit. I si una mateixa targeta es fa servir durant un període breu per a diverses compres i reintegraments d'efectiu que no responen a cap patró conegut, és gairebé segur que ha estat robada i el propietari encara no ho ha comunicat.
4. Reconeixement facial. Al cinema i les sèries de televisió, els bons sempre són capaços d'identificar qualsevol persona en pocs segons gràcies a un ordinador que compara la seva fotografia –gairebé sempre borrosa– amb una misteriosa base de dades de ciutadans. Això no és tan lluny de la realitat: l'empresa japonesa NEC ofereix als comerços el sistema NeoFace, amb un algorisme que estima en temps gairebé real l'edat i el gènere dels compradors i l'arxiva amb la data i l'hora, per tal de reconèixer-los quan tornin a la botiga i analitzar els patrons i freqüència de les visites. Alguns cossos de policia ja estan adoptant el sistema per a les xarxes de videovigilància.
5. Periodisme econòmic. L'agència de notícies Associated Press (AP) ha començat a encomanar a un algorisme la redacció d'algunes informacions financeres que segueixen un patró previsible, com són les comunicacions trimestrals de resultats empresarials. Robots fent la feina dels periodistes.
6. Detecció de connexions sospitoses. Ens posa nerviosos que les empreses d'Internet registrin tota la nostra activitat als seus servidors, però en alguns aspectes serveix per protegir-nos de les suplantacions. Si aneu de vacances, sovint veureu que algunes webs (segons la meva experiència, Yahoo és de les més estrictes) us demanen que torneu a introduir la contrasenya d'accés encara que quan éreu a casa o a la feina l'haguéssiu guardat al vostre ordinador portàtil o tauleta. Això és perquè detecten que hi esteu accedint des d'una connexió diferent de les que feu servir habitualment –la xarxa wifi de l'hotel, una cafeteria– i comproven que no sigui algú altre que hagi aconseguit les vostres credencials.
7. Publicitat web contextual. El negoci de Google, Facebook i els altres gegants de la xarxa es basa en l'eficiència de la publicitat que els anunciants contracten en les pàgines que visitem. I aquesta eficiència millora enormement quan l'anunci té relació directa amb el contingut de la pàgina –com el text d'un missatge de correu o una notícia–. En el cas de Google, l'algorisme de publicitat contextual que tria els anuncis que veiem en cada moment es diu AdWords. Una altra funció és la de mostrar-nos anuncis de productes que hem consultat prèviament, i que ens van 'seguint' per les webs que visitem fins que hi fem clic.
