'Fury', protagonitzada per Brad Pitt, ha assolit el dubtós honor de ser un dels films més piratejats de la història abans de sortir en DVD i plataformes digitals: més d’1,2 milions de descàrregues en només quatre dies des que dijous passat va aparèixer a les xarxes d’intercanvi de fitxers. La cinta de tema bèl·lic és una de les cinc que uns intrusos digitals força espavilats es van apropiar la setmana passada introduint-se a la xarxa informàtica corporativa de Sony Pictures als EUA, que van deixar inutilitzada amb el missatge “Hackejat pels Guardians de la Pau”.
Diversos especialistes atribueixen la intrusió a la Unitat 121, la divisió de ciberguerra de l’exèrcit de Corea del Nord. El govern del país asiàtic no només ha declinat desmentir-ho, sinó que ha respost amb un enigmàtic “Espereu i ja veureu”. Els nord-coreans s’han empipat amb Sony per l’estrena imminent de The interview, una altra pel·lícula on dos periodistes nord-americans intenten assassinar el dictador Kim Jong-un, i que l’ambaixador coreà a les Nacions Unides ha qualificat de “declaració de guerra”. Hi ha qui té la pell molt fina.
En canvi, per ara no s’han manifestat públicament ni els responsables ni les víctimes de dues intrusions molt més greus i que ens toquen més de prop: entre el 2008 i el 2011 i a partir del 2013, les xarxes de l’operadora Belgacom i diversos organismes europeus -el Parlament, la Comissió i el Consell- han estat infectades per un programari maliciós anomenat Regin, que els experts de Symantec consideren un dels més sofisticats que han vist mai. Les seves característiques fan sospitar que els responsables són les agències d’espionatge electrònic dels EUA i el Regne Unit: la NSA i el GCHQ. Aquest últim també ha pagat milions durant anys a Cable & Wireless, ara filial de Vodafone, per punxar els seus cables transatlàntics de telecomunicacions, que transporten el 25% del trànsit mundial d’internet. En termes bèl·lics, diria que això equival a rebre foc amic.
