Mèdia 15/11/2014

La premsa comarcal resisteix la crisi

Amb 114.607 exemplars distribuïts, és el sector que menys baixa de difusió

i
àlex Gutiérrez
3 min

BarcelonaLa premsa comarcal és la que millor resisteix la crisi, segons un estudi de la consultoria Media Hotline encarregat per l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC). En concret, només baixa un 2,7% la seva difusió, fins als 114.607 exemplars, quan el descens mitjà per als diaris a Catalunya és d’un 8,9% (i un 11,9% al conjunt de l’Estat). L’informe, que es va presentar ahir al Born Centre Cultural en el marc del Dia de la Premsa Comarcal, indica que els mitjans de proximitat representen el 25,3% de les vendes totals de diaris a Catalunya. I que es tracta d’un percentatge en augment, ja que un any enrere suposaven el 23,7%.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Una de les fortaleses d’aquesta premsa especialitzada, segons el treball, és el seu model de distribució. A diferència dels diaris generalistes, que depenen en bona mesura del quiosc (un 43,5% de mitjana a Catalunya i un 66,1% a Espanya), en el cas de la premsa comarcal catalana la principal manera d’arribar al lector és a partir de subscripcions, que sumen el 54,3% del total, la qual cosa genera una fidelitat alta cap a les capçaleres.

L’estudi també analitza la incorporació d’aquestes publicacions a l’entorn digital, que ha sigut més lenta que en la premsa nacional. En concret, un 72% de capçaleres disposen d’edició digital, un percentatge que ha pujat en 9 punts només en l’últim any. L’ACPC inclou actualment 136 publicacions amb presència a tot el territori, de periodicitat molt diversa -de diària a trimestral-, en què treballen 690 persones, 386 de les quals (un 56%) a la redacció.

Ara bé, si la premsa de proximitat és capaç d’esquivar els estralls de la crisi gràcies en part a l’elevat nombre de subscripcions, no se’n surt tan bé amb la publicitat: el 2013 va facturar 14.049.000 euros, la qual cosa representa un retrocés del 7,8% respecte a les dades d’un any enrere. En total, es van inserir 25.730 pàgines de publicitat. El negoci segueix passant encara en bona mesura del paper, ja que la facturació publicitària digital va ser només de 302.000 euros (això sí, amb un increment del 7,8% respecte a l’exercici anterior).

Pel que fa als resultats econòmics, les 18 empreses principals registren un ebitda conjunt positiu de 109.000 euros. Amb tot, els resultats d’explotació són negatius: 293.000 euros, que, això sí, milloren respecte a les pèrdues de 448.000 euros el 2012 i les d’1,4 milions l’any anterior.

Una premsa compromesa

El president de l’ACPC, Carles Ayats, va aprofitar l’acte d’ahir per reivindicar la feina duta a terme per l’entitat, “ja que tot i que l’ACPC celebra el 35è aniversari encara té la necessitat de defensar, tant davant el sector públic com privat, la importància d’aquest sistema de comunicació escrit sense el qual el relat de país quedaria incomplet”. Ayats també va recordar: “Avui, quan es parla de construir estructures d’estat, la premsa comarcal sempre ha estat al costat de Catalunya i la seva gent, defensant els valors democràtics i participant en la normalització lingüística”.

La jornada, que van seguir 150 professionals dels mitjans, editors i experts en comunicació, va comptar també amb tres ponències -d’Antoni Bassas, Xavier Grasset i Lluís Bassat- i una taula rodona amb José Ángel Abancéns (president de l’Associació Empresarial de Publicitat), David Coral (president de Contrapunto BBDO), Jordi García Tabernero (director de comunicació de Gas Natural Fenosa), Lluís Pastor (professor de comunicació a la UOC), Marc Puig (director de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona) i Robert Rodergas (creatiu fundador de l’agència Rodergas, Barreras & Asociados). La clausura de l’acte va anar a càrrec del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig.

Bassas reivindica el valor de la comunitat

La jornada va comptar també amb la conferència La importància de la proximitat en la comunicació, a càrrec d’Antoni Bassas, director audiovisual de l’ARA. El periodista va ressaltar la importància que la comunitat “se senti reconeguda”. I va afegir: “Aquesta és una funció insubstituïble dels mitjans locals i, per tant, objecte de negoci”. Bassas va relatar que el problema dels mitjans no és de falta de lectors, ja que se’n tenen “més que mai”, sinó la “dificultat de monetitzar” aquest consum a les xarxes. Adreçant-se als editors de capçaleres de proximitat presents a la sala, els va convidar a agafar “aquesta gran història global” que és el procés català i explicar-ne la lectura local: “Podeu explicar l’impacte de la independència allà on vosaltres treballeu. I dur el debat d’arguments arreu del mapa”.

stats