Un documental entra als arxius de l'atemptat d''El Papus'

BARCELONA.David Fernández de Castro recorda molt bé el 20 de setembre de 1977. Tenia 8 anys i era a casa de la seva àvia quan van saber que havia explotat una bomba a la redacció de la revista satírica El Papus . El seu pare, Javier Fernández de Castro, hi treballava. "Recordo el nerviosisme de l'àvia perquè no sabíem si li havia passat alguna cosa al pare, i sobretot recordo el moment en què va sonar el telèfon: era el pare per dir-nos que estava sa i estalvi". I també recorda que en aquell moment va ser conscient de dues coses: "Em vaig adonar que el meu pare no tenia una feina normal i que havia sobreviscut a un atemptat de l'extrema dreta." Aquell tema que de petit el va impactar li ha continuat cridant l'atenció. I quan ha tingut l'oportunitat s'ha posat a investigar sobre aquell atemptat que va matar el porter de la redacció del setmanari i pel qual no han condemnat mai ningú. El dimecres 23 de febrer TV3 emetrà el resultat de la recerca, que s'ha convertit en el documental El Papus, anatomia d'un atemptat . El director troba "molt divertida" la coincidència de l'estrena del documental a la televisió amb el 30è aniversari de l'intent de cop d'estat.

Del que es podrà veure al reportatge, David Fernández destaca que per primera vegada s'han obert els arxius que hi ha a l'Audiència Nacional espanyola del judici d'aquell atemptat. El que ha constatat a partir de tota la gent amb què ha parlat és que "hi havia uns sospitosos d'estar al darrere de la bomba que estaven vinculats a l'extrema dreta, però no els van arribar a jutjar perquè no interferissin en el procés polític de la Transició".

Precisament, el director subratlla que el treball no se centra només en aquells fets, sinó que utilitza l'atemptat i les multes i expedients que van obrir contra la revista com a "exemple paradigmàtic de la Transició espanyola" i, així, reflexionar sobre aquella època. I és que El Papus va ser la revista satírica de referència dels anys 70 i principis dels 80. Fet des de Barcelona, el setmanari va arriba a vendre 280.000 exemplars.

Aquest no és l'únic documental que aborda aquella època convulsa. David Fernández reconeix que estan apareixent més treballs que, com el seu, s'endinsen en aquells anys: "Fa poc la programadora d'un festival em deia que si fins ara el gran tema dels documentals era la Guerra Civil, ara cada cop més serà la Transició. Hi ha temes que no es van tancar bé i la meva generació tenim ganes de revisar-los." De la mateixa manera que el director, qui també recorda aquell atemptat és un dels fundadors de la revista, Òscar Nebreda. Però el que més recorda el dibuixant és que l'atemptat no els va fer callar: "Allò no ens va silenciar, al contrari. Vam dir: si volen guerra, en tindran. I vam continuar repartint hòsties a tort i a dret." La guerra des de les pàgines d' El Papus la van fer fins al 1987, quan la revista que va voler sacsejar els pilars dels franquisme es va acomiadar dels lectors.