Els espectadors també volen CDs
Alguns espais de TV3 tenen vida més enllà de la franja en què s'emeten en forma de CD. A petició dels espectadors o dels mateixos programes, TV3 edita reculls de música. El més venut és el de La Marató .
BarcelonaTal com ha passat amb Cuines , el servei d'atenció a l'espectador de TV3, el 5430, rep moltes trucades i correus demanant informació sobre cançons que ha emès algun programa.
Aquesta és una de les causes que pot activar la decisió d'editar un CD, explica el cap de projectes de TV3, Àngel Lacalle: "Veus que en poc temps arriben 50 peticions preguntant on poden localitzar una música concreta que han sentit en un programa, i aleshores estudiem si val la pena fer un CD a partir d'aquesta música".
Però aquest no és l'únic motiu que els pot animar a editar un disc, sinó que de vegades també és iniciativa de la mateixa direcció de TV3, que valora que un programa musicalment és molt bo, i aleshores ho proposen a una discogràfica. O fins i tot pot succeir a l'inrevés: que ho proposi una discogràfica.
Sigui com sigui, ja fa molts anys que des de TV3 editen música vinculada a diversos espais de la casa. I la bona resposta dels espectadors que compren els CDs i DVDs que produeixen els anima a continuar-ho fent.
El CD que té més bona rebuda és el que editen per La Marató , que els últims anys ha superat les 100.000 còpies venudes. És l'únic que editen des de TV3. La resta els editen juntament amb una casa discogràfica.
També tenen molt bona acollida els CDs del Super3. L'últim, Anem a veure món , ja ha venut més de 20.000 còpies, mentre que l'anterior, Benvinguts al Club , ha arribat a les 42.000. Alguns dels altres CDs que han editat últimament són les músiques d' El cor de la ciutat (15.000 còpies), les paròdies de Polònia (12.000) i el CD de Hat-trick (5.000). Del llibre-disc de No me la puc treure del cap , encara no en tenen les dades, ja que és el més recent que s'ha posat a la venda.
Tot i la quantitat de discos que produeixen, Àngel Lacalle explica que n'hi ha alguns que volien fer i no han pogut, ja que algunes companyies discogràfiques no deixen editar adaptacions en català de peces d'artistes internacionals, com passa amb els Beatles o Simon and Garfunkel. És per això que no hi ha hagut disc de Casal Rock .
