Barcelona“ Asturias, patria querida, / Asturias de mis amores; / ¡quién estuviera en Asturias / en todas las ocasiones! ” La lletra de la cançó no és especialment reivindicativa -i probablement el lector l’associa sobretot a nits etíliques de càntics col·lectius-, però hi va haver un temps que cantar Asturias, patria querida va ser considerat un acte de desobediència. I, així, un grup d’estudiants de la Universitat de Barcelona, que la van entonar l’any 1962 en públic, en solidaritat amb la vaga minera asturiana -una de les primeres plantades obreres contra el règim-, van patir tot el pes de la repressió franquista. Entre les víctimes hi havia Manuel Vázquez Montalbán, que va ser sotmès a un consell de guerra.
Aquesta és la història del pròxim Sense ficció, que TV3 emetrà dimarts a les 22 h, dirigit per Enric Canals. El documental porta el títol Barcelona 1962. L’ombra dels Creix, en honor -és un dir- als germans Antonio i Vicente Juan Creix. “Van personificar, als ulls dels opositors a Franco, la imatge de la repressió més dura”, explica Canals. “Durant dècades van ser centenars els antifranquistes que van passar per les seves mans. Eren conscients que feien la feina bruta i no s’amagaven de dir-ho, com reconeix un dels entrevistats en el documental”.
El 1962 Vázquez Montalbán treballava en mitjans del Movimiento mentre també estudiava filosofia i lletres. Quan el detenen, li retiren el carnet de periodista, molestos perquè ja exercia una certa influència en els cercles culturals de la universitat. La detenció, el consell de guerra i la condemna a ell i a la seva dona, Anna Sallés, va ser un cop dur. “Feia pocs mesos que s’havien casat”, recorda Canals. “Ell va convertir aquesta adversitat en oportunitat”. A la presó, a la qual va ser condemnat tres anys, va néixer el seu llibre Informe sobre la información.
La importància d’aquest moment és que evidencia un canvi d’etapa per a l’antifranquisme. “Per primer cop sota el franquisme les mobilitzacions són massives”, valora Canals. “Els detinguts superaran el centenar. Es feia palès que s’havia perdut la por que imperava als anys 40 i 50”. A banda dels set jutjats pel consell de guerra, hi havia un centenar llarg de detinguts, com l’actual conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell; Ferran Martorell, expresident de l’Espanyol; el periodista Jordi Negre; el físic Ferran Fullà; l’historiador Jaume Sobrequés, i la catedràtica Dolors Folch. El documental reuneix -i sorprèn- alguns d’aquests protagonistes.
