BarcelonaIsabel Pantoja ja és entre les reixes de la presó d’Alcalá de Guadaíra, a Sevilla. Una presó que sembla que tingui les parets de vidre, si es dóna un cop d’ull als mitjans de comunicació, que expliquen amb molta claredat la vida que hi fa la tonadillera. De fet, expliquen coses d’ella que no s’havien descobert ni quan estava en llibertat. Potser perquè estava autoempresonada a la seva finca.
Entre altres coses, s’ha sabut que està acompanyada d’una altra interna, que serà la seva introductora -o potser protectora-, de la família de 150 recluses que pobla aquest centre femení. L’agència Efe publicava divendres que ja ha sigut entrevistada pels treballadors socials -¿devia ser tan tensa com la resta d’entrevistes de la seva vida?- i que l’artista ha certificat que ha de prendre medicaments per combatre justament la claustrofòbia. Un desafortunat trastorn, si es té en compte que almenys haurà d’estar-se empresonada set mesos seguits.
A la presó femenina, que hauria de ser premiada com a institució transparent, se li permetrà a Pantoja dormir sola -si ella ho demana-, ja que hi ha habitacions individuals. No obstant, les dutxes són comunitàries, cosa que podria centrar les preguntes de Sálvame a alguna presa que surti en llibertat. Però a part de tots els inconvenients, també s’ha sabut que el centre va guanyar un premi de l’OMS per la seva lluita contra la gran addicció de la Pantoja -a part del blanqueig-, el tabac.
