300.000 nous objectes connectats cada hora

Brenna Berman sap amb una setmana d’antelació en quins llocs de Chicago apareixeran més rates i pot fer que l’ajuntament de la ciutat hi enviï equips de control de plagues amb esquers i trampes abans que els veïns es comencin a queixar. Així millora el grau de satisfacció dels ciutadans i el municipi estalvia un 20% respecte al cost de les intervencions reactives tradicionals. El pronòstic de la densitat de rosegadors el fa un analista de dades a partir de 31 fonts d’informació, que van des de la previsió meteorològica fins a la quantitat de contenidors d’escombraries pendents de buidar i la situació dels edificis desocupats.

Berman és la responsable de sistemes d’informació de l’Ajuntament de Chicago i el seu mapa de densitat de rates és una de les aplicacions municipals que s’han vist aquesta setmana a la ciutat -la tercera més poblada dels EUA- en el segon Fòrum Mundial d’Internet de les Coses (IoTWF, en les sigles angleses), organitzat per Cisco, un dels principals subministradors mundials d’equipaments de xarxes. L’edició anterior de l’IoTWF va tenir lloc a Barcelona, i havent assistit a les dues he comprovat l’alt grau de paral·lelisme que hi ha entre les dues capitals en l’àmbit de la digitalització urbana, amb desplegaments de fanals més eficients, sensors per controlar la qualitat de l’aire i de l’aigua, detecció de la densitat de trànsit de vehicles, places d’aparcament que notifiquen si estan ocupades o lliures i contenidors d’escombraries que avisen quan estan plens o fan massa pudor.

Mitjançant convenis de col·laboració, Cisco fa servir les dues ciutats, juntament amb mitja dotzena més de regions del món, com a banc de proves de les seves tecnologies d’objectes connectats, amb l’objectiu de millorar l’eficiència i reduir costos: segons algunes estimacions, cada any es malbaraten als EUA buscant lloc per aparcar 70 milions d’hores, que suposen una pèrdua de 1.000 milions de dòlars. Es calcula que un 25% de la congestió de trànsit al centre de San Francisco correspon a conductors que busquen aparcament. En canvi, una ciutat pot ingressar fins a un 30% més en un termini de dos anys si implanta sistemes intel·ligents d’aparcament amb tarifes variables segons la demanda.

I no es tracta només de facilitar la circulació dels vehicles. Interconnectar dispositius urbans i centralitzar-ne l’observació i l’anàlisi també millora la seguretat: des que la població francesa de Dancy va instal·lar fibra òptica i hi va connectar 300 càmeres de videovigilància, l’índex de delinqüència ha baixat un 30%. Fa uns mesos, la policia de Chicago va fer la primera detenció d’un delinqüent gràcies a un nou sistema automàtic de reconeixement facial.

A Chicago, a més, la digitalització compta amb una eina molt valuosa: un portal municipal de dades obertes que conté en formats estàndard més de 600 conjunts de dades, que van des de tots els delictes registrats a la ciutat des de l’any 2001 o els salaris de tots els empleats municipals fins a les llicències d’activitat econòmica o les inspeccions de sanitat efectuades en restaurants. Aquesta informació no la fan servir només els funcionaris de l’Ajuntament per saber què passa a la ciutat, mitjançant un tauler intern de comandament anomenat WindyGrid, que mostra sobre un mapa les dades indicades i d’altres com els tuits publicats i les trucades als serveis d’atenció ciutadana, sinó que hi ha un actiu grup de desenvolupadors voluntaris que creen aplicacions com Sweeparound.us, que els veïns poden consultar per saber quin dia passaran pel seu carrer les màquines llevaneu. A Barcelona i en altres municipis de casa nostra ja s’han fet progressos en matèria de dades obertes, però encara queda molt per fer. I no serà per cost: Tom Schenk, el responsable de dades municipals de Chicago, assegura que el portal de dades obertes costa menys de 40.000 euros anuals a la ciutat.

De tota manera, malgrat que per als ciutadans són més visibles les aplicacions d’internet de les coses en el sector públic i en àmbits personals com la sanitat -ja hi ha braçalets amb la informació mèdica dels pacients quan ingressen en un hospital-, les principals beneficiàries d’aquestes tecnologies són les indústries. Durant l’any passat es van connectar a la xarxa uns 3.000 milions d’objectes, i actualment aquesta xifra augmenta a un ritme de 300.000 coses noves cada hora. Segons Wim Elfrink, de Cisco, el 37% es troben en l’àmbit industrial, i l’any 2017 aquest percentatge superarà el 50%. Parlem dels sensors incorporats als més de 600 camions autònoms gegants, de 500 tones cadascun, que la multinacional minera Rio Tinto fa servir en les seves explotacions i que generen gairebé cinc terabytes de dades cada dia. I dels sensors inclosos en les turbines Pratt & Whitney, que en faciliten el manteniment preventiu i així estalvien costos. Empreses com Schneider i Rockwell Automation pronostiquen que la digitalització de les indústries es dispararà quan el preu mitjà de cada sensor, que ara és d’uns cinc euros, baixi fins als 50 cèntims.

L’impacte econòmic potencial és enorme, i en porta associat un altre: el laboral. Segons l’IoTWF, durant els pròxims cinc anys faran falta al món un milió d’especialistes en ciberseguretat, hi haurà dos milions de vacants en el sector TIC i creixeran espectacularment els llocs de treball per a analistes de dades. Per això, empreses com GE, Xerox i d’altres, a més de les citades Cisco i Rockwell, s’han aliat amb universitats tècniques com la de Nova York, el MIT i Stanford per promoure la formació específica de professionals en aquestes disciplines. Estaria bé veure aviat universitats i empreses catalanes incorporant-se a aquesta coalició.