Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

La mentida i la mala sort existeixen

LA VERITAT costa de trobar, però per desgràcia tenim la mentida, que a vegades és tan rotunda, tan nítida, que ens anima a caminar just en sentit contrari per buscar la llum. Aproximar-nos a la veritat obliga a fugir dels mentiders, també de la temptació de les versions amb què a vegades ens autoenganyem. Els relativistes que pretenen arreglar-ho tot amb un “cadascú ho veu diferent, tots tenim la part de raó” haurien de saber que potser mai ningú té tota la raó, però sovint n’hi ha que no en tenen gens. Faig el preàmbul perquè volia parlar de l’atzar, i sempre he pensat que la sort costa de definir, però que per desgràcia tenim la mala sort, que a vegades és tan contundent que ens recorda que deu existir el seu antònim. Coneixes gent tan desgraciada, que acumula un conjunt de problemes tan exagerats, que són víctimes claríssimes de l’atzar. La sort, per tant, també és allà, però la valorem menys del que convindria. La majoria de gent a qui li van bé les coses tendeix a considerar que allò és fruit d’un esforç, i per tant se’n sent mereixedora, en el sentit literal que ha fet mèrits, que s’ho ha treballat. Encara que això pugui ser cert, cal tenir en compte tota la gent que deu haver fet els mateixos mèrits, a vegades molts més, i no ha arribat allà. A prop de l’èxit, dels èxits, hi ha una tendència a menystenir el pes de l’atzar. Quan s’acaben els èxits sí que es tendeix a buscar excuses, arguments, i llavors sí, trobem factors atzarosos que perjudiquen. Per si de cas, trobo saludable procurar reconèixer els cops de sort, sobretot quan són evidents. No per superstició, simplement per realisme i humilitat. I perquè ve molt de gust dir-ho, si et passa: “Caram, quina sort que hem tingut”.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT