Fins ara el control social, mediàtic i econòmic era molt senzill. No hi havia escletxes per on pogués passar l’alternativa. Ens marcaven les regles del joc i punt. Però ara tenim a la nostra disposició uns perillosos artefactes anomenats telèfons intel·ligents o tauletes que permeten el tu a tu directe. I ja tenim escletxa. Qui cregui que les coses podran continuar sent iguals a com havien sigut fins ara no només s’equivoca sinó que està a punt d’estavellar-se. S’ha acabat allò de reunir-se en un despatx per decidir com funcionarà el món i com actuarà, pensarà, escriurà o consumirà la gent. A partir d’ara la gent decidirà sobre el món i els despatxos hi aniran al darrere. I com funcionarà aquest nou món? Bé, ja tenim la màquina de vapor, ara falta saber si la posarem als trens o als avions.
I fixi’s si tot canvia que aviat ja ni agafarem els taxis aixecant la maneta al mig del carrer. És la metàfora de l’aplicació Uber (permet a l’usuari detectar conductors particulars anònims que el transporten a canvi de diners). Si els actuals taxistes volen sobreviure, s’hi hauran d’adaptar. Els agradi o no. I si la seva pressió aconsegueix acabar amb Uber, no pateixi, apareixerà una altra aplicació. I una altra. I més forta que l’anterior. I qui diu taxis diu el PSC. Qui cregui que el control d’un partit és un porró que van passant-se els mateixos de sempre perquè res no canviï, perfecte. Qui vulgui anar a la deriva a sobre d’una fusteta enmig de l’oceà, endavant. Però la realitat els passarà per sobre. A ells i a tothom que pensi que podrà continuar controlant el sistema. És qüestió de temps.
