Resulta difícil fer front a la barbàrie jihadista des de les democràcies, que no poden assumir la brutalitat dels seus mètodes. Els governs proven ara d’endurir les lleis i tensen de nou el clàssic debat de la societat post 11-S: control vs. seguretat. El Mundo demanava ahir a l’editorial la “revisió sense complexos de les lleis processals, penals, d’estrangeria i relatives a la llibertat de culte, així com de l’ús de les xarxes socials”. Avançava que el govern espanyol ja hi treballava i li exigia “que no li tremoli el pols”. “No es tracta de retallar drets bàsics. [...] L’experiència amb ETA pot ser d’utilitat. Les reformes legislatives empreses en la lluita contra tot l’entramat de suport a la banda van ser determinants i no van suposar un menyscabament de la democràcia”. Aquest argument oblida casos com el tancament del diari Egunkaria malgrat que, finalment, l’Audiència Nacional va absoldre tots els encausats. “L’estreta i errònia visió segons la qual tot el que tingui a veure amb l’èuscar i la cultura en aquesta llengua ha d’estar fomentat i controlat per ETA condueix a una errònia valoració”, reconeixia la sentència. I la llei de partits -protestada per sis partits democràtics- també mereixeria, com a mínim, debat.
Amb la (necessària) lluita legal contra el jihadisme es corre el mateix perill col·lateral. Els mèdia afins ja aplanen el camí per a reformes que, com a mínim, s’haurien de plantejar des de l’honestedat d’admetre que sí que retallen drets. Alguns diaris, per cert, retraten el Regne Unit com a autèntic viver de terroristes. Per això és important no prendre la part pel tot i afegir contrast al quadre, com feia ahir La Vanguardia amb el subtítol: “La immensa majoria de musulmans britànics condemnen la violència”.
